La presència del valencià a les xarxes socials ha augmentat durant els últims anys. No obstant això, encara suposa un repte per als creadors de contingut en aquesta llengua que el seu treball aconseguisca el reconeixement que mereix. Aspectes com la baixa productivitat econòmica o la falta de suport institucional, dificulten el desenvolupament i la normalització del valencià a Internet. En aquest reportatge parlarem de la trajectòria i experiència de comunicadores com Marta Meneu o Gina Martínez, que aporten un punt de vista més personal a la qüestió.
Estudis com el d’Informe Poblet 2024, duen a terme una anàlisi profunda de l’activitat d’aquestos continguts a les diferents xarxes socials. Segons les dades arreplegades, Instagram és l’espai digital amb millors resultats. Des de febrer de 2023 fins a juliol de 2024 la seua xifra de contingut en llengua catalana va augmentar en 16.347 publicacions. L’activitat d’aquesta xarxa depén del engagement, és a dir, de la relació entre el nombre de seguidors d’un compte i la seua interacció amb aquest. S’explica com els influencers més seguits no són sempre els que més engagement tenen. Uns exemples son el cas de Cabrafotuda (5,61%) o Alegria de Poble (4,72%). En canvi, altres comptes que potser no són tan coneguts, poden arribar a tindre una major productivitat a causa de les reproduccions dels seus continguts.
Gràfic de creació pròpia amb les dades de l’Informe Poblet 2024
El format més consumit és el reel o vídeo vertical. I es que, el contingut amb bona qualitat tècnica i de publicació regular és el que més èxit té. Per tant, és important que el compromís amb la xarxa es veja traduït en el ritme del compte. L’informe l’exemplifica amb diversos casos com el de L’Squad d’Àpunt, que malgrat ja no estar en activitat, produïa una gran varietat de continguts diaris amb una edició molt cuidada. Crear aquest tipus de «rutina» amb l’audiència és una molt bona manera d’afiançar seguidors i aconseguir més interactivitat.
L’Informe Poblet 2024 també destaca l’aparició de TikTok com a espai de consum de vídeos en valencià, amb 51 comptes que sumen 568.443 seguidors, 16.851.177 m’agrades i 12.426 vídeos publicats. No obstant això, cal tindre en compte que d’estos comptes, tan sols 34 es troben actius. Els quasi 17 milions de m’agrades que han rebut els videos en valencià, són una xicoteta part del que un creador en contingut en castellà o en anglés (llengües majoritàries) pot aconseguir. Tot i això, els generadors de contingut mostren un gran valor al reivindicar la seua llengua materna.
Generalment, molts dels creadors que estan en la plataforma, també es troben en Instagram o venen d’altres com Youtube. Per exemple, Loren conegut com Patà i Avant o Cabrafotuda, que també publica en la primera. Quant a seguidors nous, el creixement en TikTok és bastant menor que en Instagram. Esta comparació es pot veure en comptes com el de Alegria de Poble, que en 2024 va augmentar 10.100 seguidors a TikTok respecte als 40.420 seguidors nous a Instagram. Una altra diferència entre les dos xarxes és que en TikTok no és tan important la qualitat tècnica com en Instagram, sinó que val més retindre al públic amb qualsevol ocurrència.
Un altre estudi significatiu és el de Cultura en disputa fet per Marta meneu i Sara Gil. L’infrorme analitza els usos culturals dels joves als països catalans i posa com a primer espai cultural de consum les xarxes socials (72%). També afig que la principal motivació per a la gent jove a l’hora de consumir a influencers com els mencionats anteriorment, és que se senten identificats, coincideixen en temàtiques, entreteniments i maneres d’expressar-se. Pel que, en moltes ocasions, el engagement està directament relacionat amb la personalitat del creador de contingut i la seua manera d’arribar a l’audiència.
Marta Meneu sobre la preservació del valencià a l’era digital
Marta Meneu és periodista, escriptora i creadora de contingut en valencià. Ha format part de diversos projectes com el pòdcast de Deparkineo, millor pòdcast valencià del 2019, i programes com El piset d’Àpunt o Ràndom de 3cat. Segons la influencer, la nostra llengua, “representa la cultura, tradició i història d’una comunitat de persones”, aleshores, la seua utilització a Internet, no sols és un instrument comunicatiu, sinó una manera de transmetre la nostra essència com a poble. És fonamental que la preservació del valencià també siga possible a través dels mitjans digitals. Especialment en un context com l’actual, en el qual les xarxes socials ocupen una gran part de la vida social de les persones i de la gent jove, que representa el futur de la nostra comunitat.
La importància de les xarxes per a normalitzar el valencià
La normalització de l’idioma, sobretot entre les noves generacions, depén en gran mesura de l’espai digital. Existeix un gran debat entre els creadors multimèdia sobre la finalitat dels continguts. Molts d’ells és dediquen a parlar pròpiament de la llengua o fer ús d’ella amb finalitat política o educativa, com per exemple vídeos de sintaxis en valencià o de quins són les paraules més comunes… Mentre que altres, tracten de consolidar la llengua d’una altra forma, amb la publicació de vídeos, pòdcasts…, associats a temes generals o d’actualitat com l’esport, la moda o les tafaneries, que inciten en major mesura a la interacció amb altres usuaris d’interessos similars. Aquesta diferència entre continguts és veu reflectida a perfils com apunts.llengua, on és parla sobre l’ús correcte del català, com el de Loren Muñoz que és dedica a parlar de l’esport o com els episodis de Deparkineo que tracten temes d’interés per a la societat juvenil.
Segons Marta, és important fomentar la llengua valenciana a les xarxes, ja que és la forma més directa que hi ha per a connectar amb la joventut. Per això, s’ha de normalitzar també parlant de tòpics que els motive i amb els quals puguen sentir-se identificats, independentment de l’idioma de la seua publicació. Com per exemple, una crítica sobre el nou disc de Rosalia o una review que arreplegue els millors moments de l’última gala de Operación Triunfo. En definitiva, continguts relacionats amb l’actualitat i que siguen part d’una forma o una altra de la vida de la gent més jove.
En aquest sentit, Marta argumenta que en moltes ocasions, a causa de la minoria lingüística, els creadors en català tendeixen a autoreferenciar-se. I encara que així afavorixen a la cultura de la Comunitat i produeixen engagement amb les persones que comparteixen les seues idees i aspiracions. També deixen de banda tòpics d’interés que podrien atraure a un públic que generalment no utilitza el valencià al seu dia a dia, però l’entén i podria consumir-lo. Per a això, és necessari que el panorama del contingut en valencià en les xarxes socials s’amplie i que els seus influencers vagen més enllà. Encara que, com explica la comunicadora, tampoc es pot aspirar a aconseguir les mateixes xifres i visualitzacions que el produït en castellà, perquè com tota llengua minoritària, existixen límits geogràfics. No obstant això, sí que es pot modificar l’enfocament per a aconseguir millors resultats.
Consells de Marta Meneu per a començar a crear contingut en valencià:
- Atrevir-se a tractar temes que no s’hagen publicat abans en la nostra parla, ja que et lleva competidors i destaca la teua originalitat.
- “Posicionar-se com a persona que parla d’un tema en valencià”. Això pot obrir moltes portes laborals.
- Gastar la llengua “sense ningun tipus de reparo ni vergonya”.
- Escollir un tema que realment t’agrade i que no t’importe fer-te viral. Tindre objectius més enllà dels números.
Gina Martínez conta la seua trajectòria a Internet
contingut (imatge cedida)
Gina Martínez és historiadora de l’art i també és una de les veus que ha normalitzat el valencià a Instagram i TikTok amb un estil pròxim i original. El seu camí en xarxes va naixer a la quarantena quan va començar a gravar vídeos “per avorriment”, sovint en esborrany. El punt d’inflexió va arribar quan el seu iaio Ximo va patir un ictus. Com que vivien junts, crear vídeos es convertí en una manera de compartir temps i distraure’s. A casa sempre havien parlat valencià, i això va marcar la llengua del seu contingut. “En part, hui estic en xarxes gràcies al meu iaio”, diu.
Inspirada per creadors com Apitxat o Cabra Fotuda, i amb referents mediàtics com Eugeni Alemany o Carolina Ferre, Gina va comprovar que fer contingut atractiu en valencià no sols era possible, sinó necessari. Malgrat els tòpics, ella mateixa ho resumeix amb exemples clars: música i creadors que triomfen fora sense renunciar a la llengua. El seu reconeixement arribà en novembre de 2023, quan fou guardonada com a Tiktoker de l’Any en la Gala de la Creació de Contingut en Valencià, un premi que li va donar l’espenta que necessitava en un moment de crisi creativa.
Però el camí no ha sigut fàcil. Gina va patir mesos d’assetjament a xarxes: memes, burles i atacs dirigits tant a ella com a la seua família, especialment al seu avi. “Vaig estar a punt de parar de publicar contingut pels assetjadors”, confessa. Durant sis mesos va viure una pressió constant que li va fer perdre les ganes de continuar. Finalment, va exposar els fets amb proves i el suport del públic va ser clau perquè l’assetjament cessara. Aquella experiència li ha deixat una lliçó clara: hui les crítiques no la frenen i els comentaris que li exigeixen canviar de llengua tampoc li afecten. Compaginar estudis, creació i xarrades educatives no és senzill, però Gina s’organitza i manté la constància. Les oportunitats que li ha obert aquest món van més enllà de la visibilitat: ha guanyat seguretat i ha perdut la por de parlar en públic.
La història de Gina és la d’una creadora que ha resistit quan semblava més fàcil callar, i que demostra que el valencià també té espai , i futur, a les xarxes socials.
Professionalització del sector a causa de la manca de suport institucional
Com hem comentat abans, en els últims anys, la creació de contingut en valencià a les xarxes socials ha crescut, tant en nombre de creadors com en varietat de formats i temàtiques. Però, aquest impuls no ha anat acompanyat d’una veritable professionalització del sector. El recolzament del Govern autonòmic als autors valencianoparlants es troba en decadència a causa de l’últim canvi de poder. Hui dia, la Generalitat no ofereix ningún tipus de remuneració als influencers. És cert que, per a tapar d’alguna manera aquesta situació sí que tenen subvencions que atorguen a ajuntaments, mancomunitats o entitats locals perquè facen campanyes i activitats de promoció lingüística, però no tenen la intenció d’ampliar la presència de la llengua en xarxes. Açò afecta a tots els valencianoparlants, però més en concret al públic jove, que necessita més referents audiovisuals pròxims, normalitzats i de qualitat. Un clar exemple de la crisis és el tancament de l’Squad d’Àpunt, que creava contingut en valencià dirigit a aquesta l’audiència més juvenil.
En canvi, altres territoris veïns, com Catalunya, sí que compten amb programes específics com l’ajuda Propulsió, on ofereixen 20 beques d’uns 10.800€ cada una i en les que els becaris han de complir amb el requisit de crear i publicar un mínim de 10 vídeos íntegrament en català o aranès, amb durada mínima i publicació a les plataformes digitals. La manca d’aquest tipus d’estructures públiques a la nostra terra, fa que la majoria de creadors no puguen dedicar-se a temps complet a aquest àmbit. Les oportunitats professionals depenen sobretot de publicitat ocasional, col·laboracions privades o iniciatives culturals i associatives.
Tot i el poc recolzament polític, els influencers valencians continuen posant tota la seua estima, creativitat i dedicació en allò que fan. S’han convertit en una peça clau de la lluita lingüística i cultural. Amb constància, passió i molta imaginació, han aconseguit arribar a comunitats enormes i fer que la nostra llengua tinga més presència que mai en l’univers digital. La seua feina sovint ha sigut reconeguda amb premis de tota mena. Així va ser el cas de la darrera edició dels Premis CRIT a Barcelona, on set creadors valencians van ser guardonats. Un èxit que demostra que el talent valencià no sols existeix, sinó que destaca i inspira.