“Vaig estar a punt de parar de publicar contingut pels assetjadors”, Gina Martínez
Gina Martínez és historiadora de l’art i va nàixer a l’Alcúdia i destaca en xarxes per l’originalitat del seu contingut en valencià. Amb tot el seu esforç, la jove va rebre al novembre de 2023 el premi Tiktoker de l’any en la Gala de la Creació de Contingut en valencià. Ens parla sobre què la va motivar a començar amb les xarxes, el paper fonamental que ha tingut el seu iaio en la seua vida, les coses a les quals ha hagut de fer front en el món digital i un munt de coses més.
Què et va fer llançar-te a crear en contingut en valencià per a les xarxes socials?
Jo realment vaig començar a fer vídeos en la Quarantena perquè sincerament m’avorria, aleshores vaig vore l’aplicació de Tiktok i me la vaig instal·lar. En eixe moment realment jo feia vídeos en valencià, en castellà… i quasi sempre ho guardava en esborranys. Quan realment vaig començar a penjar tiktoks en valencià és quan al meu iaio Ximo li va agafar un ictus, com vivia en nosaltres començarem a fer vídeos junts per passar un ratet divertit i no pensar en els problemes. En ma casa de tota la vida s’ha parlat valencià, així que sí, puc dir que, en part, hui dia estic en xarxes gràcies al meu iaio. D’altra banda, també començaren a eixir-me vídeos d’Apitxat i Cabra fotuda quan estaven començant. Això em va fer reflexionar sobre si aquestes persones podien crear contingut guai en valencià, jo també ho podia fer.
Amb relació al que acabes de dir, has tingut algun referent o t’has inspirat en algú que faça vídeos en valencià?
He d’admetre que sempre m’ha encantat el contingut d’Apitxat, a més és molt simpàtic i sempre m’ha donat consells i m’ha ajudat de manera totalment desinteressada, m’agrada perquè és un xic súper pla, mai s’ha mostrat superior. També sóc molt fan d’Eugeni Alemany i Carolina Ferre, els dos han sigut referents per a mi.
Aquest mes d’octubre has participat en el programa de “A la saca”, que Eugeni Alemany presenta, com ha estat l’experiència?
M’ho vaig passar súper bé, recomane molt l’experiència, un ambient de molt bon rotllo.
Què els diries a les persones que pensen que en el valencià a les xarxes no es pot arribar a ningun lloc?
Això és molt fàcil de dir, però després tenim exemples com Zoo que ha omplit un Withing Center en Madrid o fa poc Xavi Sarrià, cantant en valencià, ha actuat en el Japó. El mateix passa amb les xarxes, gent com “Alegriadepoble” tenen una “muntonà” de seguidors i el seu contingut és totalment en valencià. Aleshores, això de ‘“en valenciano no llegarás a ninguna parte” és mentira. Hui, Aitor Vila ha tret les estadístiques de creadors de contingut en valencià en les xarxes de “Poble_info” i ha fet un estudi on es reflexa que la creació de contingut en valencià va en augment encara que hi ha sectors com l’esport o la cuina que sí que fa falta més creadors.
Què vas sentir quan vas rebre el premi a millor Tiktoker de la Gala de Creació de Contingut en valencià?
Jo sincerament no m’ho creia. Em va motivar molt per a seguir creant contingut, ja que en eixe moment jo tenia una crisi perquè no em venia res al cap, no tenia idees… i això va ser com una espenteta. Està clar que no perquè tingues un premi eres millor o pitjor, però em va motivar el reconeixement a l’esforç que hi ha darrere.
Eres molt constant en les xarxes, com portes compaginar els estudis amb els vídeos, les col·laboracions…?
És veritat que m’és complicat, aleshores, com visc a l’Alcúdia amb el transport perd molt de temps. De vegades m’agobie i em donen ganes d’enviar els estudis “a fer punyetes”. És ser constant i pensar que si dimarts i dijous tinc universitat, dilluns grave cinc vídeos i vaig repartint-los. Amb el temps he aprés a no estressar-me tant i l’experiència m’ha fet saber portar-ho millor. A més, jo també faig conferències en els instituts per als xiquets i per exemple, aquesta setmana tinc una xarrada en la biblioteca del meu poble per a xarrar de monstres valencians, per això m’he hagut d’organitzar els vídeos sabent que eixa vesprada no en puc fer. Es dur, però al mateix temps m’agrada.
Sobre les conferències que fas als xiquets, què és el que més creus que els sorprén o els agrada del que els contes?
Els xiquets sobretot flipen de la quantitat de gent que fa contingut en valencià perquè quan vaig allí pregunte a qui coneixen i sempre em responen el mateix: Ibai, Dulceida, Maria Pombo… . Es ahí quan pregunte si no coneixen a ningun “influencer” que cree contingut en valencià i molt poques vegades alguns coneixen a gent més famoseta com “Riki Tiki” o “Cabra Fotuda”. Aleshores, quan comence a dir-los la gent que hi ha, “flipen”. També ho note molt en els mestres, és com a que hi ha molta desinformació sobre aquest món i ho comprenc perque a mi abans també em passava, està guai poder informar un poquet sobre açò als més menuts.
Consideres que tindre un paper en les xarxes t’ha canviat d’alguna manera la vida?
Si perque no sóc una persona súper famosa però al final sí que m’he fet més pública i m’ha passat d’anar a algún lloc totalment inesperat com és la mascletà, que me reconeguen i em demanen una foto se me fa raro. L’any passat vaig anar a veure un musical a Madrid amb ma mare i una xica em va dir: perdona, tu eres Gina?, era una jove d’un poble d’Alacant que estava estudiant allí i m’havia reconegut. És curiós perque m’han passat coses que considere boniques i que no m’hagueren passat mai no no haguera decidit començar amb el contingut en xarxes.
En xarxes es llencen molts comentaris bons i roïns, creus que reps o has rebut “hate” de part del teu públic?
Sí, vaig tindre uns assetjadors que em feien memes, es burlaven del meu avi quan eixia en els vídeos, em deien que l’utilitzava per a crear el like fàcil… . En eixe moment ho vaig passar mal perquè van ser sis mesos “a saco”, assetjament total. Em vaig informar sobre l’opció de denunciar-ho, però era molt complicat, havies d’anar al metge per a que et fera un justificant com a que havia afectat a la teua salut mental. Finalment, vaig recopilar tot el que ells havien anat fent i les proves de la gent del“mundillo” que els reien les gràcies i ho vaig exposar públicament, tot amb la intenció que la gent fora conscient de com eren les persones a les quals seguien i del que estava passant. Al final, amb el públic es va crear molt de rebombori i van denunciar el compte dels assetjadors. El que comentava abans del paronet abans de rebre el premi venia un poc per açò. Pujava una foto en biquini: és que està sexualitzant el seu cos, que si pujava una foto de la meua cara: ai, esque com va de guapa, pujava un vídeo en el meu avi: l’obliga a ballar… Vaig estar a punt de parar de publicar contingut, pensava que cada cosa que pujara s’anaven a burlar de mi i vaig perdre les ganes. A hores d’ara encara no sé qui són, el més divertit de tot és que ara són ells qui em tenen bloquejada a mi, però l’important és que entre tots vam aconseguir que pararen.
Supose que eixa situació et va fer aprendre a gestionar les crítiques, a hores d’ara, els comentaris negatius que reps t’afecten?
Després del que em va passar, ara no li done ninguna importància a les crítiques. Els comentaris de “hazlo en castellano”, em donen exactament igual. Sé que hi ha gent que no li agrada el meu contingut i ho accepte, sempre que es diga amb educació i respecte. A mi tampoc m’agrada tot el contingut en valencià pel simple fet de ser en valencià, però això no vol dir que vaja a clavar-me en la persona que el publica. Cada u té els seus gustos i ja està, cal saber respectar-se.
Creus que el món de les xarxes t’ha obert camins i oportunitats?
Sens dubte, per exemple, jo abans era una persona que quan havia d’eixir a parlar davant de la classe em posava nerviosíssima i si podia, ho evitava. Ara jo puge a parlar a un escenari i he perdut tota la vergonya, és més, gaudisc del moment. Crec que m’ha canviat fins i tot un poc la personalitat en eixe sentit. A més, m’ha obert la possibilitat de poder fer tallers amb xiquets que això a mi m’encanta.
