Les llengües es troben en un moment de canvi. La generació Z es nodreix a través de les xarxes, on la difusió en llengües minoritzades no és el més comú. Malgrat tot, els influencers posen el seu gra d’arena per animar a milers de seguidors en l’aprenentatge i visibilització de les llengües que més ho necessiten. Però, on queda l’aprenentatge tradicional en tot aquest procés? El futur de la llengua està a internet?
L’aprenentatge d’idiomes en temps digitals
L’aprenentatge i la tecnologia cada vegada van més de la mà. Així ho veiem a les escoles valencianes, que són un exemple a seguir en l’ús de les TIC. Gràcies al pla «MÉS-TIC», amb pissarres digitals, portàtils i Wi-Fi. S’ha invertit més de 100 milions d’euros en dispositius i panells interactius. També s’estan impulsant tallers per fomentar l’ús responsable de la tecnologia entre els alumnes. A més, hi ha debats sobre l’ús dels mòbils a classe, amb algunes iniciatives per restringir-los. L’objectiu és millorar la qualitat educativa amb tecnologia, però evitant riscos. El fenomen de la digitalització a les aules valencianes continua avançant progressivament.
Ara bé, què passa amb l’aprenentatge autodidàctic?
Si sabem que dins les aules la generació Z i les vinents han gaudit dels beneficis de les tecnologies sense renunciar als mètodes tradicionals, per què no ho haurien de fer fora? El fenomen de la globalització ha impulsat amb força l’aprenentatge d’idiomes. La interconnexió cada vegada més notòria entre els diferents països implica automàticament la necessitat d’adquirir i ampliar les nostres capacitats lingüístiques. Disposar d’un ampli ventall d’idiomes suposa un gran avantatge a l’hora de buscar treball, convertint-se en un dels requisits més demandats per les empreses.
Segons un estudi realitzat per part de l’agència de reclutament Randstad, conèixer més d’una llengua incrementa un 37% les probabilitats de trobar feina. Especialment si es tracta d’un càrrec que involucra un major nivell de responsabilitat. En concret, els experts de la investigació rebel·len que tendeix a ser una condició exigida en el 70% de les ocupacions de major jerarquia laboral.
D’altra banda, el sorgiment de les noves tecnologies ha democratitzat l’accés a aquestes ferramentes. Abans, aquest era molt limitat i només hi podien recórrer aquelles persones que diposaven dels recursos necessaris. En el context previ a la irrupció de les aplicacions que coneixem hui en dia i que han aconseguit dispersar-se entre la població era molt més costós i complicat, indica Markus Witte. El cofundador i executiu de Babbel, un software d’aprenentatge lingüístic, posa en manifest que una de les raons per les quals va emprendre el projecte va ser la necessitat de fomentar la comprensió mutua entre els diferents destins del món.
L’aplicació va nàixer sota la idea de “compartir perspectives més enllà de les fronteres i les cultures. Aprendre l’idioma és un testimoni de l’esforç i el respecte cap a les persones que ens trobem pel camí”. En canvi, l’expert ens confessa que en l’actualitat, tot el món que dispose d’un ordinador o d’un telèfon intel·ligent pot començar a aprendre un idioma, des de casa i al seu propi ritme. D’aquesta manera, les persones que fa temps van abandonar el sistema educatiu institucionalitzat obtenen una altra oportunitat.
D’altra banda, el professor i director d’innovació i analítica del Col·legi Europeu de Madrid, Jorge Calvo, assenyala que l’era de l’automatització ha d’estar sempre acompanyada de l’autonomia. Preservar aquest principi permet relacionar l’ús d’aquestes ferramentes digitals amb el seu impacte social i a més, fomentar un maneig crític i regit per l’ètica. Així mateix, l’anàlisi duta a terme per la institució posa èmfasi en una formació continua i imprescindible de l’equip docent.
Per la seva part, la plataforma Preply, que connecta a milions d’estudiants amb tutors de nombrosos països i cultures, informa sobre les preferències majoritàries a l’hora d’elegir el mètode més adequat per a l’ensenyança: “el paper dels humans en el procés formatiu segueix sent insubstituïble”. D’acord amb l’informe, realitzat al juny del 2024, els joves espanyols tendeixen cap als sistemes tradicionals com ara la conversa, els tutorials o les classes particulars. Mentrestant, sols el 6% s’inclina cap a la tria de la Intel·ligència Artificial.
Aplicacions per aprendre idiomes: revolucionàries o insuficients?
L’èxit d’apps com Duolingo, Busuu o Babbel
Les aplicacions per aprendre idiomes han estat tot un canvi en la forma d’entendre l’aprenentatge dels idiomes. Duolingo, Bussu o Babbel, ja mencionada anteriorment, formen part de les empreses emergents millor valorades en l’aprenentatge lingüístic. Totes aquestes aplicacions van sorgir cap a finals del 2000 i s’han convertit en tot un fenomen aclamat per la ciutadania.
Alguns diuen que els han canviat la vida, altres diuen que realment no ha servit de molt, però el que sabem segur és que aquestes empreses han aconseguit nombrosos ingressos. Per exemple, en un dels últims informes de l’aplicació Duolingo mostraven que en 2023 van tindre una recaptació de 531 milions de dòlars. És una quantitat molt gran comparada al que pot arribar a cobrar un professor particular de llengües a l’any. Tant Babel com Duolingo cotitzen amb borsa. Qui diria que una simple aplicació per aprendre idiomes arribaria tan lluny?
La comoditat de l’aprenentatge autònom
Les facilitats que ofereixen aquestes aplicacions són moltes. Des de no haver d’eixir de casa per a assistir a una classe a poder tindre un horari completament flexible. Les comoditats de l’aprenentatge autònom són un atractiu per a les noves generacions.
La possibilitat d’aprendre jugant i posant-se metes aconsegueix que l’aprenentatge siga més entretingut. Molts usuaris asseguren que aquesta “ratxa” del Duolingo els impulsa a seguir aprenent dia rere dia. També, per als xiquets pot suposar una facilitat, ja que ho veuen com un joc més a les seues pantalles.
Però l’aprenentatge en la infància és tot un món per explorar. La booktuber Sénia Mulayali va arribar a La Llosa de Ranes amb huit anys d’un campament sahrauí. El seu procés d’aprenentatge va ser molt curiós, perquè va haver d’aprendre el valencià per comunicar-se amb els seus companys de l’escola. Ella es va enamorar dels llibres i va fer d’ells una part fonamental del seu ensenyament.
No obstant això, no potser tot perfecte. Aquest mètode d’aprenentatge no és per a tothom. L’absència d’interacció real pot aconseguir que l’usuari s’ho deixe. Com que no hi ha un compromís real en el qual s’han pagat uns diners per aprendre es pot crear un sentiment de desconnexió amb la llengua. Així, es donaria un aprenentatge passiu, en el que els coneixements no s’interioritzen per part de l’individu perquè no està donant-li la suficient atenció.
A més a més, hi pot haver una gran dependència en l’algoritme. És a dir, pot ser tindràs major nivell que el que l’aplicació t’està mostrant i que avorrisques l’aprenentatge de la llengua. En tractar-se d’una eina que no disposa d’emocions o connexió real no pot avaluar correctament si podries estar millorant en distints àmbits.
Darrere del món de les apps d’idiomes s’amaga un mercat extens que pot comportar conseqüències negatives. L’experta en màrqueting i psicologia de venda, Yolanda Cambra, destaca que molt sovint, els usuaris es deixen emportar per missatges banyats en ironia, que semblen ser més cridaners que aquells que són benintencionats. En aquest sentit, les noves generacions cerquen establir un vincle que es crea a través de la marca i es poden sentir atraguts per la idea de gaudir una experiència lligada fortament a les emocions.
En la mateixa línia, Mauro Entrialgo, autor de Malismo, un assaig que exposa les idees principals d’un mecanisme propagandístic antiintuitiu, comparteix la seva visió sobre el comportament passiu-agressiu al que apel·len els fundadors de les apps. Consisteix en una aposta per la ludificació que al mateix torn, pot arribar a generar ansietat: “quan t’arriba una notificació i no entres, et sentes cupable”. L’addicció apareix quan l’usuari sent satisfacció després d’haver completat una lliçó senzilla; quan succeeix el darrer, l’òrgan del cervell activa la dopamina i aconsegueix enganxar al consumidor mitjançant el sentiment d’obligació que incita mantenir una ratxa diària. Altrament, la introducció de la competició entre amics i la consegüent posició al rànquing suscita a augmentar encara més el nivell d’implicació.
L’aprenentatge arriba a les xarxes de la mà dels influencers
Els creadors de contingut sobre l’aprenentatge d’idiomes han sorgit per a transmetre les seues aptituds a través de xarxes. Tanmateix, aquests no són experts, són persones que els agrada compartir els seus coneixements amb la resta. Aprendre un idioma a través de les xarxes socials no seria el més recomanable, s’hauria de complementar amb una educació real.
En els últims temps han sorgit creadors de contingut en llengües minoritzades com el català per donar-los major visibilitat i coneixement. Aquests fan servir vídeos curts per a explicar curiositats sobre la llengua i fer-la atractiva per als espectadors.
Aquestes iniciatives afavoreixen l’ús i difusió de les llengües. Creadors com @cabrafotuda o @paoloymar s’expressen lliurement en català a través d’Instagram, TikTok i la resta de plataformes. La difusió lingüística, encara que quede lluny de l’aprenentatge real, és possible a les xarxes.
Amb la recent iniciativa del govern valencià que ha sotmés al vot a les famílies amb l’objectiu que triaren en quina llengua volien que s’educara als seus fills, les xarxes han sigut clau. El moviment “Vota SÍ al valencià” ha rebut el suport de centenars d’influencers valencians (valencianoparlants i que no ho eren) i d’arreu de l’Estat espanyol que han difós el crit d’ajuda d’una llengua per no deixar-la morir amb la limitació del seu aprenentatge.
El paper ha perdut la batalla?
Segons el Baròmetre d’Hàbits de Lectura 2024, el 75% dels joves llegeixen llibres, 10 punts més que la mitjana general. La pandèmia va ser clau per a aquest canvi, convertint el llibre en un refugi davant la hiperconnexió digital. A més, les xarxes socials han creat comunitats lectores, on la recomanació entre iguals pesa més que la d’experts. La literatura juvenil ha crescut des del 2012 gràcies a noves formes de consum més visuals i interactives. Els autors joves, l’ampli catàleg editorial i la llibertat lectora han trencat prejudicis sobre la lectura. El fenomen BookTok ha impulsat sagues i autors cap a l’èxit, transformant la lectura en una experiència col·lectiva. Les polítiques públiques han fomentat aquest creixement, apostant per una visió més flexible de la lectura a les aules. Els audiollibres també guanyen popularitat, sobretot entre els menors de trenta anys.
La convivència del món analògic i el món digital, lluny de ser un risc per als mètodes tradicionals, pot esdevenir la unió dels dos. En el cas de l’aprenentatge, com es demostra a les escoles valencianes on els llibres de text i les pantalles conviuen, l’aprenentatge d’idiomes autodidacte pot seguir l’exemple. Les dades contrastades anteriorment on s’observa com incrementa l’ús de les aplicacions com Duolingo i estudis com el de El País que ens mostren com la lectura continua a l’ordre del dia de la mà de la generació Z, ens fan contemplar aquesta convivència. És a dir, els usuaris de les aplicacions no deixen de banda l’aprenentatge d’una llengua a través de llegir-la (o fer ús de llibres de text).
Internet no ha de suposar una amenaça per a les llengües, la seua difusió, ni el seu aprenentatge, sinó tot el contrari. Ha aconseguit crear comunitats a les xarxes interessades en idiomes que, a més a més, busquen aprendre. L’ús de les aplicacions d’idiomes junt amb les aules i la lectura fan de l’aprenentatge actual una experiència que fa tan sols vint anys era inimaginable.
Font de la galeria en mosaic: Ilona Gubanova Belianina
Segueix explorant altres artícles: Recuperació de records després de la DANA
