La recuperació de records després de la DANA

“És la memòria visual, i si això es perd, es perd la història”, és el que ens ha contat la directora del projecte «Salvem les fotos» per a la recuperació de records després de la DANA, María Luisa Vázquez 

La riuada del passat 29 d’octubre va arrossegar nombroses vides i pertinences que ja no tornaran. La tragèdia ha sumit en un profund dol al poble valencià. El projecte de “Salvem les fotos” ha sorgit per recuperar les imatges que la DANA ha arrossegat. 

L’Àrea de Conservació del Patrimoni Artístic de la Universitat de València, junt amb la fundadora de la idea Alejandra Nieto van donar inici al projecte. Ràpidament altres universitats valencianes es volgueren sumar, la següent va ser la UPV (Universitat Politècnica de València). I així, les universitats públiques valencianes donaren inici al que seria aquesta meravellosa tasca. També, han participat el Museu d’etnologia i el grup espanyol de conservació. 

La part tècnica del projecte

“Estem fent el que toca perquè no pots ficar-te a portar endavant la restauració d’una fotografia quan tens 300.000”. El procés consta de tres fases: neteja, consolidació i restauració. En casos com aquest, on la riuada ha deixat microorganismes que desfan a poc a poc les fotografies, és impossible fer tot aquest procés en cadascuna de les imatges. Per tant, s’evita que les fotografies es contaminen en la seua totalitat fent-ne una neteja profunda i condicionament. Parlar de restauració és impossible quan hi ha tanta feina a fer. Aleshores, volen deixar clar que en la recuperació de records després de la DANA, sols netegen i condicionen. 

Localitzacions dels laboratoris de recuperació de records després de la DANA

Conservació de les imatges

Com es salva l’obra?

Alejandra, Belén i Andrea, de l’àmbit de  conservació i restauració van explicar com es pot (si es pot) recuperar l’obra. Les tres assisteixen a la classe de diagnòstica artística, que és l’ús d’anàlisi per a saber amb quins materials es recupera una obra.

Belén i Andrea, que estan de pràctiques, expliquen que s’ha de saber la tècnica com s’ha fet l’obra. S’ha d’utilitzar tècniques en sec per a poder recuperar l’obra original i potser s’emprarien dissolvents si la faena fora més difícil. L’anàlisi és especialment important per aplicar bons criteris d’intervenció. En principi l’obra de Pilar es veu bé, perquè els fongs marquen fins on ha estat afectada l’obra.

Descobriment científic de la Universitat de València

Una investigació portada a terme pel centre estudiantil ha descobert un total de 20 espècies de fongs en els arxius deteriorats per la riuada. Els protagonistes de la troballa científica, Violeta Atienza i Isaac Garrido, formen part del professorat del Departament de Botànica i Geologia. Segons afirmen els experts, «es pressuposa que algunes de les espècies recol·lectades no s’han registrat mai en la Comunitat Valenciana».

En alguns casos, els documents superen el segle d’antiguitat i, per tant, la seva exposició a condicions d’elevada humitat propicia un hàbitat ideal per a la dispersió d’aquestes espècies. Els signes més habituals per a detectar els bacteris és la presència de floridures i pigments de to gris, blanc, negre i verdós. El procés dedicat precisament a la conservació evita que aquests s’expandeixin i com a conseqüència, frena la biodegradació del document.

L’estudi microscòpic ha destacat fongs pertanyents als gèneres Stachybotrys, Penicillium, Aspergillus i Cladosporium. Un cop obtinguts els resultats de l’anàlisi, es posarà especial compte en una possible vinculació dels bacteris a problemes de salut pública viscuts anteriorment al territori. En cas afirmatiu, el personal tècnic rebrà un avís per a extremar les mesures de protecció.

Una doble recuperació: física i psicològica

“La gent te truca o t’escriu. Cadascú té la seva història”. Marisa Vázquez confessa que en el cas de no poder salvaguardar tots els records, es prioritza recuperar aquelles que són de familiars que ja han faltat. 

“Els costa deixar les seues fotos perquè tenen la inseguretat de si recuperaran un record que ja està molt danyat. Nosaltres els diem que poden vindre quan vulguen, que fins i tot podem capacitar-los en tasques molt senzilles. Si volen participar, poden treballar en el procés de manera que siguen part de la recuperació i resulta màgic. En Utiel, Algemesí o Picanya tenim a gent que és d’allí que ve una estona i et transmet la importància de participar d’una recuperació que és la seua. D’alguna manera és treballar amb resiliència, és treballar des de la recuperació del patrimoni en situacions d’emergència i postemergència en generar espais de participació comunitària per a treballar en el benestar individual”.

Per tant, no tan sols suposa una recuperació física. El projecte «Salvem les fotos«, per a la recuperació de records després de la DANA, implica alhora una ajuda psicològica per a les víctimes: “Absolutament, ser part d’això. Treballes amb ells i elles i expressen els seus sentiments. Participen i s’entusiasmen en vore la història col·lectiva. Us convidem a veure’ls, volem fer la campanya de Nadal.»

«Seguidament, si tot el projecte va endavant és gràcies a les bones estudiants de la UV que en les hores que poden estan ahí. En aquesta campanya es podrà estar en el procés d’aprenentatge i participació. És un projecte de tots i de totes i volem que l’estudiantat, el professorat, les institucions de fora i la població es senten part”. 

Correu de contacte per a la col·laboració: patrimoni.cultural@uv.es

Després del fang l’art no s’acaba: l’obra de Pilar Jiménez

Pilar Jiménez és una artista d’Aldaia que ve d’una de les zones més afectades i es trobava en primera línia de barranc quan van ocórrer les riuades. En el moment de la tragèdia ella no pensava a salvar sa casa sinó en què la seua família i ella estigueren bé. Va veure per la finestra tot el que l’aigua s’emportava i sols pensava en la supervivència. Malgrat tot, un dels pensaments que li rondaren la ment van ser els seus quadres.

Tenia preparada i acabada una exposició per a gener a l’Ajuntament d’Aldaia. L’obra constava d’entre 25 i 30 quadres. Com els quadres estaven acabats els va deixar dalt d’un moble alt per tal que no es feren malbé. Malauradament, cap dels quadres ha quedat intacte. Estaven tots a terra, plens de fang que ara s’ha transformat en fongs i seguix desfent les peces. En sa casa l’aigua va arribar als 1,80 metres i tota la seua obra va quedar afectada, no sols la de l’exposició. L’única cosa que es va salvar van ser les seues pintures blanca i negra, amb les quals havia fet les obres que exposaria, perquè estaven dins d’una caixa de plàstic que va surar amb l’aigua.  

Conversació entre Marisa Vázquez i Pilar Jiménez

Marisa– Si ahora te tuvieras que poner a proyectar artísticamente crees que lo vivido te haría proyectar de otra manera?

Pilar– Sí, de hecho yo pintaba todos los días, lo necesito. Con todo lo ocurrido no estaba pintando, pero hace 4 o 5 días tuve un tiempo muerto y quise empezar. Curiosamente lo primero que hice fue pintar a una voluntaria, porque después de todo esto lo  que más me ha impactado es el voluntariado, cómo se ha entregado la gente de todas partes. Quería pintar algo relacionado y vinculado a todo este suceso. Aunque puede que la temática de la DANA sea un tema que me apetezca plasmar siempre.

Marisa– Al final esta exposición se hará?

Pilar– Yo creo que sí porque la obra refleja Aldaia en el antes y el después lo tenemos ahí todos los días, así que supongo que se hará. Ahora mismo la sala donde se tenía que hacer está inhabilitada. 

Record digital vs record analògic

Els records són part essencial de la nostra vida, ja que ens connecten amb el passat i ens ajuden a construir la nostra identitat. En l’era analògica, les fotografies impreses, els àlbums familiars, els diaris i les cartes escrites a mà eren els mitjans principals per immortalitzar vivències. 

Amb la irrupció de la tecnologia digital, els records s’han transformat. Ara es capturen amb un clic i s’emmagatzemen en formats electrònics: fotos en la memòria del telèfon, vídeos al núvol o publicacions a les xarxes socials. 

Entre les persones majors diríem que triomfa el record analògic, però entre les noves joventuts és “la nube” la que està guanyant la partida. Plataformes com dropbox o Google drive animen els seus usuaris a confiar-los els seus records garantint que estaran ben resguardats. 

Amb la catàstrofe de la passada DANA, les fotografies tornaran a les famílies de manera física, encara que el suport digital guanya terreny en la prevenció davant altres catàstrofes. L’equip de la iniciativa s’ha encarregat d’escanejar tots aquests records i enviar-los als seus propietaris, anticipant-se a la possibilitat que no pogueren frenar l’expansió del fong.