Una nova generació d’artistes troba el reconeixement social, però continua lluitant contra la precarietat, el silenci mediàtic i la falta de suport dels mitjans públics.
La música en valencià viu un moment de clara expansió creativa. En els últims anys, una nova generació d’artistes ha irromput amb propostes diverses i allunyades dels esquemes tradicionals. Demostrant que la llengua pròpia no és un límit estilístic, si no un espai de llibertat artística. No obstant això, el recorregut dels projectes emergents continua marcat per una dificultat estructural: aconseguir visibilitat i continuïtat en un sector cada vegada més precaritzat.
Per comprendre fins a quin punt la música en valencià o català arriba a la gent, és important considerar les dades de l’enquesta pròpia d’aquest reportatge: “Coneixes la música en la nostra llengua!«. Aquesta enquesta va tenir 146 respostes. Un 76,7% dels participants diu que escolta música en valencià o català, principalment de manera moderada, diverses vegades a la setmana. Això demostra que la música l’escolten persones d’edats diverses i que té un lloc important en la vida diària i en la transmissió cultural.
Escoltes música en valencià o català?
Malgrat aquest interès del públic, els artistes continuen enfrontant-se a un problema estructural: la visibilitat limitada en els mitjans. La percepció dels enquestats sobre la presència d’aquest tipus de música als mitjans valencians és de només 3,9 sobre 10, mentre que als mitjans catalans la pròpia arriba a 5 sobre 10. La majoria de la gent enquestada, creu que hauria de sonar més música en valencià a la ràdio i la televisió. Això mostra que hi ha una diferència entre el que la gent vol i el que els mitjans i les institucions fan.
Així, mentre els artistes emergents lluiten per consolidar els seus projectes, els resultats de l’enquesta mostren que el públic hi és i hi participa: escolta, comparteix i valora la música en valencià i català, associant-la a identitat, cultura i continuïtat generacional. Aquesta realitat reforça la necessitat que els mitjans públics, com À Punt i TV3, exerceixin un paper actiu en la visibilitat de la nova escena musical.
À Punt: una finestra necessària però insuficient
Des de la seua creació al 2017, À Punt ha assumit el compromís de promoure la cultura, la identitat i la llengua valenciana. En l’àmbit musical, la ràdio és el principal espai de visibilització per a artistes emergents. Aquesta permet que artistes emergents siguen escoltats per primera vegada en una emissora pública, cosa que sovint es tradueix en un augment de públic i d’oportunitats professionals.
Els programes especialitzats en la difusió de la música valenciana han sigut claus. Però la desaparició de “Territori Sonor” ha deixat un buit important ja que a través d’aquest es donava visibilitat a nous artistes.
En aquest context, Marta, batería i fundadora de Bèrnia, denuncia que el suport institucional i mediàtic al País Valencià és molt limitat. A més, defensa que “s’hauria d’apostar més pel valencià, que és la nostra cultura i la nostra llengua”.
Pro21 Cultural, una xicoteta ajuda als artistes emergents
Aquesta percepció coincideix amb la valoració experta de Rafa Jordà, codirector de Pro21 Cultural, una entitat dedicada a la promoció de la música i la cultura valencianes amb especial atenció a artistes emergents i projectes independents. Jordà alerta d’un retrocés en la música en valencià i parla d’un “apartheid cultural”.
Segons ell, els últims anys molts espais de visibilitat per als artistes valencians han desaparegut. A més, sorgeix un retrocés en el suport institucional que havia ajudat a consolidar l’escena. Finalment, denuncia la censura implícita que pateixen molts projectes emergents i la manca de presència d’artistes valencians en espais públics, com els concerts que es celebren a la ciutat de València durant les Falles.
Jordà destaca que les diferències amb Catalunya són estructurals: “el català és llengua vehicular al Principat, fet que permet una indústria més professionalitzada, mentre que al País Valencià el sector s’ha organitzat majoritàriament al marge de les institucions”. Aquestes desigualtats, no només dificulten la consolidació dels artistes emergents, sinó que també limiten l’abast de la música en valencià i la seva presència en els mitjans de comunicació.
Una escena emergent entre l’entusiasme i la precarietat
Els artistes que comencen hui ho fan en un ecosistema molt diferent del de fa unes dècades. En aquest panorama és molt complicat aconseguir fer-se un buit i més quan eres un artista emergent que tot depén de tu. «Quan ja ets un artista top tens el teu equip, el teu mànager, però un artista emergent ha de fer-ho tot a soles«, va expressar Marta, fundadora de Bèrnia. Les plataformes digitals com Youtube o Spotify han democratitzat l’accés a la publicació musical, però també han diluït l’impacte real de la difusió.
“Penjar cançons és fàcil, però fer que arriben a algú és cada vegada més complicat”, va comentar Marta durant l’entrevista realitzada per a aquest reportatge. Les xifres d’escoltes en les plataformes digitals, sovint, no es tradueixen en concerts, ingressos o estabilitat professional. En aquest escenari, la presència als mitjans públics continua sent un element determinant. No només per l’audiència que poden aportar, sinó pel reconeixement simbòlic que suposa formar part de la programació d’un mitjà de servei públic. “Quan sones a la ràdio pública o apareixes a la tele, la teua proposta guanya legitimitat”, assenyala La Xica, una cantant emergent.
Bèrnia i La Xica són dues veus emergents del panorama musical valencià que demostren la vitalitat d’aquest nova onada d’artistes. Els seus projectes posen de relleu els reptes i les oportunitats de créixer en un sector en transformació. Mentre que alhora que reivindiquen la presència de la llengua pròpia dins de l’escena musical.
Una mirada cap al futur
Amb la fragmentació del consum cultural i el predomini de les plataformes digitals, els mitjans públics mantenen un paper essencial. Aquests poden assegurar la presència i la continuïtat de les llengües i cultures minoritzades. Per altra banda, el desenvolupament de la música emergent en valencià no depén només del talent dels artistes, sinó del compromís real dels mitjans públics, que haurien d’implicar-se activament en la creació, producció i difusió cultural, i no limitar-se a donar visibilitat puntual.
En un ecosistema cultural cada vegada més fragmentat i dominat pel consum digital. Els mitjans públics esdevenen fonamentals per preservar i promoure la diversitat lingüística i cultural. El futur de la música emergent en valencià dependrà, en gran mesura, de la capacitat dels mitjans de comunicació per assumir un paper actiu com a impulsors de la creació musical, més enllà d’oferir espais de difusió esporàdics.
