Bèrnia aposta per la música en valencià i es fa un lloc entre el públic més jove.
El naixement de Bernia no estava planejat. Tot va començar quan a Alba, una de les integrants, va decidir versionar «Els Amants» de Vicent Andrés Estellès. «Ella va escriure una canço i me’ls va ensenyar. I jo li vaig dir: escolta, l’any que ve és el centenari d’estellès i aixó l’hem de produir», ens va confessar Marta, bateria i fundadora.
La commemoració del centenari es va convertir en el punt de partida ideal per a iniciar el projecte. A més, va suposar una magnífica ocasió perquè els poemes d’Estellés, una de les figures cabdals de la cultura valenciana, tornaren a escoltar-se pels carrers.
«Anem a posar-li el nom de Bèrnia i avore què passa«. Finalment, el que semblava un projecte puntual entre dues amigues va anar creixent quan es van sumar quatre companyes. El primer senzill va tindre una gran acollida i, a partir d’ahí, la banda va iniciar la seua primera gira, clau en la seua expansió.
Bèrnia triomfa al Festival de Les Arts
Un dels moment més importants va ser la seua participació al Festival de Les Arts, celebrat a la Ciutat de les Arts i les Ciències. La votació pública, els va donar l’oportunitat de formar part del cartell, una ocasió perfecta per a donar-se a conéixer i guanyar visibilitat en un espai en el que predominen grups en castellà.
Marta recorda la seua participació com un punt d’inflexió: «Ha sigut el més top que ens ha passat, aconseguir que la música en valencià tinga cabuda en un festival així»
La música en valencià, encara lluny del suport que necessita
La bateria del grup denuncia que el suport institucional i mediàtic al País Valencià és molt limitat, «S’hauria d’apostar més pel valencià, que és la nostra cultura i la nostra llengua.«
El programa Territori Sonor, que donava visibilitat als artistes emergents valencians, servia com a plataforma per a descobrir nous talents. «La seua desaparició ha sigut un pal molt dur», afirma Marta. Ara, l’exposició dels grups emergents depén de les xarxes socials i de l’esforç individual de cada banda.
Hi ha una gran diferència entre els mitjans de comunicació valencians i els catalans. A Catalunya, els mitjans impulsen activament la música pròpia. A més, la seua presència als mitjans és constant. Per altra banda, existeixen programes, llistes de reproducció i iniciatives que promouen la música d’artistes locals.
Durant l’entrevista, Marta va expressar amb molta claredat la seua percepció sobre la desigualtat de tracte dins del món musical. Va explicar que, al seu pareixer, el fet de ser dones complica el recorregut professional, ja que sovint les perceben com a “xiquetes». També considera que els grups formats per homes no es preocupen tant per cuidar la seua la imatge.
Segons ella, les dones fan un esforç addicional a l’hora de demostrar professionalitat i solvència damunt l’escenari. Una situació que posa de relleu la necessitat d’avançar cap a la igualtat de gènere en la música.
«Fer banda és fer-ho tot»
Com passa amb moltes bandes emergents, Bèrnia assumeix quasi totes les tasques que fan possible el projecte. Marta comentava que elles han d’encarregar-se de tot: “Des de la gravacions fins a la gestió de xarxes socials o la facturació».
Malgrat aquesta càrrega, el grup ja treballa en diverses novetats per al 2026, entre les quals es plantegen possibles col·laboracions amb artistes ja cosolidats.
I esque amb energia, autenticitat i un discurs clar, Bèrnia s’ha convertit en un referent dins de la nova onada de música en valencià. El grup confia en que el públic continuarà creixent i que la cultura valenciana aconseguirà el lloc que mereix dins del panorama musical estatal.
