Arran de la pandèmia, s’ha produït un èxode urbà que ha permés als pobles menuts mantenir l’esperança del no-despoblament
Enclavat a la Vall del Pop, just per on passa el meridià de Greenwich, es troba la Llosa de Camacho, un dels prop de 4.000 pobles d’Espanya amb menys de 500 habitants, segons les últimes dades del padró continu publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Amb tan sols 206 empadronats, aquesta EATIM (Entitat d’Àmbit Territorial Inferior al Municipi) pertanyent a Alcalalí, a la comarca de la Marina Alta, es troba en la complicada situació de no desaparéixer del mapa. Aquest reportatge analitza el Reviure de L’Espanya Rural, centrant-se en com aquest poble ha mantingut l’esperança en un futur millor després de la pandèmia.
VISITA VIRTUAL A LA LLOSA DEL CAMACHO
L’any 2006, amb 223 veïns, va ser el punt àlgid del poble pel que fa al nombre d’habitants. Amb el pas dels anys, la xifra no va parar de disminuir fins als 174 del 2019. “No sabíem que fer, vam encadenar uns anys en el que el poble es buidava sense adonar-nos-en”, assenyala Carles Mengual, investigador i historiador del poble.
Els serveis del poble són limitats. Hi ha una farmàcia, una veterinària i una tenda de mel. També compten amb un restaurant i serveis de perruqueria o infermeria amb cita prèvia. La Llosa de Camacho pertany a Alcalalí (5,2km). Tot i això, és a Pedreguer (4,5km) on, per norma general, els llosers es desplacen ja siga per a anar al col·legi o institut (amb ajudes de transport), al centre de salut, al mercat, a activitats extraescolars o esportives…
LLIMAFEST: La festa del poble, per al poble
La Llosa de Camacho, com la majoria dels pobles, sol atraure més gent a l’estiu atés que, tradicionalment, les famílies sempre tornen al seu lloc d’origen en els mesos més tranquils. Però aquest augment estacional no és suficient. Gerard Peris, regidor de l’Ajuntament explica que dels 200 habitants habituals, el 70% de la població són gent major jubilada i estrangers que no poden donar continuïtat al poble. «Necessitàvem solucions per a parar el despoblament del poble», comenta.
«Necessitàvem solucions per a parar el despoblament del poble»
Gerard Peris, regidor de l’Ajuntamnet
Per pal·liar les dificultats del despoblament que acusaven el poble, Gerard Peris va proposar als veïns la transformació de les tradicionals festes populars (que constaven de tres dies, un dia per a cada patró del poble), en unes on es mesclaren les processons amb un xicotet festival de música anomenat «Llimafest» (en honor al principal cultiu del terreny) que aclamara l’atenció dels pobles veïns i brindara a la pedania d’una «setmana de bullici i rebombori» segons les seues paraules.
Amb el Llimafest, l’Ajuntament de la Llosa de Camacho ha aconseguit atreure població. Sobretot, han arribat veïns de pobles pròxims que buscaven més tranquil·litat. També han tornat persones que, en algun moment, van haver de marxar. Ara, després de la transformació del poble, han decidit tornar.
COVID-19 i el reviure del poble
A causa de la pandèmia, aquest, com molts altres pobles, va experimentar l’arribada de persones. Estes fugien de l’estrés, l’angoixa i l’avorriment produït per viure a les grans ciutats. On es trobaven tancats en apartaments de no més de 30 m² i sense poder eixir, ni tan sols, a una terrassa on poguera pegar l’aire. D’aquesta manera, des del 2019, la població del poble ha augmentat en més de 30 habitants.
«La Llosa, òbviament, ha sofert la despoblació, però des de la pandèmia han arribat un parell de famílies que han retornat l’esperança de vida al poble», explica Gerard Peris, que com a regidor de l’Ajuntament és el responsable de Turisme, Participació Ciutadana i Festes, entre altres, juntament amb l’Ajuntament d’Alcalalí.
“Als matins, em desperten les piulades dels pardals” comenta Joanna O’Shaughnessy, de 45 anys quan li pregunte que és allò que més l’ha sorprés des que viu a la Llosa. Ella, amb el seu home, la seua filla i els seus tres gossos van decidir canviar l’estrés de la ciutat per la tranquil·litat del poble aprofitant la pandèmia com a excusa per canviar d’aires.
“Als matins, em desperten les piulades dels pardals”
Joanna O’Shaughnessy, nova veïna del poble
Van elegir la Llosa de Camacho perquè buscaven la tranquil·litat i la llibertat. Un poble de no més de 200 persones els podia donar aquestes llibertats. “És increïble viure en meitat del no-res, però tenir-ho tot a 5, 10, 20 minuts com a màxim”, assegura Joanna. La seua adaptació ha sigut tan ràpida al poble que han decidit obrir un restaurant anomenat “El Trastero” on pensen servir menjars típics valencians com plats tradicionals de Veneçuela, d’on és Joanna.
Amb la idea del restaurant, Joanna buscava unir la cultura gastronòmica veneçolana (pabellón, criollo, arepes…) amb tocs valencians com el típic café bombonet o cremaet, imprenscindibles en quealsevol esmorzar o dinar d’un bon valencià. Tant bona ha sigut l’acollida per part del poble que, no contenta amb un únic negoci, està mirant d’obrir un bar en el centre del poble. Un exemple de les oportunitants que poden brindar localitats com la Llosa de Camacho i que no estan siguent aprofitades.
Desdejuni criollo veneçolà: Arepes, perico (regirat d’ous), caraotas negres (fesols negres) i alvocat en rodanxes) 
Pavelló crioll: arròs blanc cuit, carn enmetxada guisada, fesols negres – també dits caraotas – i plàtan mascle fregit. 
Pabellón criollo vegetarià 
Arepa pabellon criollo 
Arepa reina pepiada: pollastre, alvocat, maionesa, ceba 
Cremaet típic valencià: café amb ron 
Bombonet: café amb llet condensada
Els Llosers
Segons les dades de l’Observatori Socioeconòmic de la Marina Alta, dels tan sols 206 habitants del poble 82, quasi el 40% són d’origen estranger. La majoria jubilats procedents del Regne Unit, i en grau més baix de França o Alemanya, que busquen en el poble un lloc on descansar i gaudir dels seus últims anys de vida.
Maite Cantó, mestressa de casa i veïna del poble conta com ha aprofitat aquesta arribada de població estrangera per impartir classes d’espanyol. “Intente aprofitar el meu nivell d’anglés per ajudar-los a integrar-se”, explica. “A més, em trec uns diners que mai venen mal!” afegeix entre riures.
La resta de veïns són llosers que han viscut tota la vida al poble o forasters de pobles com Ondara o Orba (a no més de 10 km) que s’han casat i han fet vida a la Llosa de Camacho. La majoria treballen fora, encara que existeix un comerç local de mel “Mieles Noguera” portat per un veí nascut i criat al poble, Gustavo Noguera. Ell, apicultor i agricultor, comenta que veu “potencial en l’economia rural” però sobretot insisteix que és clau per al desenvolupament sostenible i creixement econòmic del poble.
Agenda 2030
L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides considera que la promoció del treball decent en les economies rurals és essencial per a erradicar la pobresa i assegurar recursos alimentaris per a la població mundial en constant creixement. Una economia rural saludable ajudarà a diversificar els recursos del país i reduir la seua dependència de països estrangers.
El teletreball és, en moltes ocasions, un aspecte important a l’hora de decidir viure a un poble. La no necessitat d’anar a treballar a un lloc físic, permet a les persones elegir destins primant les condicions de vida abans de la proximitat a la faena. La Llosa és un exemple més d’aquest fet. Angela Wragg, teleoperadora de 52 anys, diu estar encantada d’haver pres, fa setze anys, la decisió de vindre a la Llosa per a formar una família.
Per altra banda, també existeixen casos com el de Lisa Newton, que va elegir la Llosa com a niu de la seua família per l’escalada, el seu hobby, arran de l’alta oferta d’activitats d’aquest tipus presents a la zona de la Marina Alta. “Vam vindre per l’escalada, però ens vam quedar per la gent del poble que ens va acollir des del primer dia”.
Alea iacta est o punt de no retorn?
Habitualment, els joves han tingut les ciutats com a objectiu per buscar i trobar noves oportunitats en aquells llocs d’ensomni amb tots els serveis i modernitats al seu abast. Aquest fet, encara que comprensible fins a cert punt, no ha fet més que accelerar el procés de despoblació i amenaçar l’entorn rural. Les portes que et pot obrir viure o ser a prop de les grans ciutats, enfosqueixen les realitats, igual de vàlides, que et pot arribar a brindar els pobles i el món rural.
Encara que els pobles es veuen com llocs per desconnectar de la rutina, n’hi ha que viuen i sobreviuen en ells al llarg de tot l’any, assegurant que els avantatges superen als inconvenients. Els pobles es posicionen com a alternatives a les ciutats. Llocs on escapar del bullici, reconnectar amb el camp i sentir la pau adoptant un mode de vida diferent però vàlid.