De la teoria a la pràctica

Què penses quan sents la paraula “pràctiques d’empresa”? Per a alguns, aquest terme és sinònim d’oportunitat, el primer peu en el món laboral. Per a altres, com Gaia Ferrer, estudiant de quart curs del grau en Comptabilitat i Finances en la Universitat de València, és un laberint d’emocions on la incertesa és la protagonista.

“Recorde la por i la il·lusió que vaig sentir quan em vaig inscriure a les pràctiques. Pensava que seria una experiència inoblidable, però amb el pas del temps, aquesta emoció anà desapareguent. La realitat era ben diferent del que m’imaginava”, explica Gaia.

Alicia és una estudiant de quart de Periodisme, i durant un mes ha hagut de «realitzar treballs que no sabia ni que existien». La seua primera experiència laboral s’ha convertit en un aprenentatge de lliçons que la universitat no et prepara. Tant és així que se les va haver de deixar a causa “d’atacs d’ansietat” que va patir. És precisament per això pel que no ha volgut que posem el seu nom real.

I ara ens preguntem: són les pràctiques d’empresa simplement una carrera cap a l’explotació laboral? Alicia no és l’única que ha sofrit les conseqüències del becari. No obstant això, la realitat del període de formació és molt més complexa i a la vegada necessària, ja que és la porta d’entrada al món laboral per a la majoria dels joves. A vegades, l’oportunitat de trobar una ocupació estable; en unes altres, un ‘túnel del terror’ del qual no saben com eixir.

Encara que existeixen casos de tota mena, les pràctiques universitàries ajuden els estudiants a submergir-se en el mercat laboral, a més d’adquirir nous coneixements i posar en pràctica els que han aprés. Així, segons l’Eurobaròmetre Flash 523 (28 d’abril de 2023), el 76% dels enquestats afirma haver aprés coses d’utilitat per a la seua vida professional.

A més, segons aquest informe, ha crescut el percentatge de joves europeus que han decidit realitzar les seves pràctiques en un altre país. Així, mentre que en 2013 va ser el 9% d’estudiants, en 2023 ha estat un 21%, és a dir, un de cada cinc.

Diversitat d’opcions

Les pràctiques són tot un món, i existeixen matisos entre els diferents tipus que s’ofereixen: obligatòries, optatives, curriculars, extracurriculars, autopracticum, remunerades, no remunerades… Són moltes les opcions que ofereixen les universitats per als seus estudiants. Enrique Bordería, coordinador de les pràctiques en el grau de Periodisme en la Universitat de València, creu que ofereixen una gran quantitat de pràctiques en comparació a la resta de centres del país.

Por, incertesa, món laboral, vida adulta o treball són alguns dels pensaments que envaeixen els caps de molts estudiants que no tenen clar si volen fer pràctiques. D’una banda, la primera decisió a la qual s’enfronta un estudiant és sol·licitar pràctiques extracurriculars o esperar-se a les obligatòries de la carrera. Això és una decisió individual que no afecta en la vida estudiantil, però pot suposar un pas important en la seua faceta professional. A més, aquí es pot incloure una decisió similar, la de cursar (o no) les pràctiques com una assignatura optativa, sumant així més experiència professional a les pràctiques obligatòries.

Per a alguns, les pràctiques són una oportunitat de posar en pràctica i demostrar tot el que han aprés durant la carrera al mateix temps que poden aprendre noves habilitats en un entorn de treball real i ja no sols en casos pràctics en els quals el més important és la nota. Aquest període de formació els serveix per a descobrir la realitat de la vida laboral que en moltes ocasions genera pànic entre els més joves.

Per a altres estudiants, el període de formació no el veuen com un procés d’aprenentatge en el qual s’apliquen tots els coneixements previs, sinó més aviat com una assignatura més que han de fer per a superar els crèdits. La sensació de ser simplement “becaris” que s’enfronten a tasques rutinàries pot soscavar la motivació de desenvolupar un procés formatiu útil per al seu futur.

Però quan decideixen fer el pas al que suposa que és la seua primera experiència professional, què és el que més tenen en compte els estudiants a l’hora de triar les seues pràctiques? En el mitjà que més els crida l’atenció? On existeixen posteriors possibilitats de contractació? On obtinguen remuneració? Per a Gaia, el fet que no li paguen no és un impediment per a realitzar les pràctiques en l’empresa El Alto de Valencia. En canvi, per a Paula Picher, estudiant de quart de Periodisme, la remuneració és un requisit a tindre en compte.

La qüestió de la remuneració o l’absència d’ella juga un paper important en la percepció de les pràctiques. Bordería es mostra sorprés: «Apareixen empreses que no conec de res i que en un any s’omplen perquè són remunerades». Molts estudiants s’enfronten a la difícil decisió d’acceptar pràctiques no remunerades per a aconseguir experiència laboral. Aquesta situació planteja interrogants per a aquells que no poden permetre’s “treballar” de manera gratuïta. Haurien d’obligar les empreses a pagar als seus becaris?

Una realitat complexa amb interessos i objectius diferents

Les pràctiques no sols depén de les decisions de l’alumnat, sinó que existeix darrere una realitat més complexa en la qual les empreses i la universitat són necessaris perquè es puguen realitzar. Encara que el principal propòsit de l’experiència formativa hauria de ser l’aprenentatge cada actor té els seus interessos i expectatives que convé revelar per a conéixer el panorama tan complex que suposen les pràctiques.

Per a les empreses, la incorporació dels becaris és un debat constant. És una oportunitat per a formar a futurs talents o és simplement mà d’obra barata? La inversió i el cost de tenir estudiants en la plantilla fa que moltes empreses es pregunten si de veritat val la pena acceptar els convenis de pràctiques, no obstant això, són moltes empreses com el diari digital Valencia Plaza que cada any reben estudiants.

Javier Alfonso és el director del periòdic digital Valencia Plaza. A més, tutoritza als estudiants que arriben en període de pràctiques a la seua redacció, encara que “tota la plantilla es bolca amb ells”. Alfonso creu que “el procés de les pràctiques podria ser més ràpid” tot i que es refereix a la part burocràtica. Malgrat això, pel seu periòdic han passat molts alumnes de diferents universitats: “tenim conveni amb vàries”.

Alguna cosa que Alfonso destaca, orgullós, és la quantitat de becaris que han aconseguit passar a formar part de la plantilla després del seu període de pràctiques. L’últim estudi de la Universitat de València sobre la inserció laboral realitzat en 2022 exposa que el 85,9% dels graduats dos anys després d’haver-se graduat es troba en actiu. En el cas del diari digital, busquen “perfils destacats” de tercer i quart de carrera: “venen preparats, aquí els ensenyem i, sempre que l’empresa ho permet, els incorporem a la plantilla”. Per exemple, recorda: “hem aprofitat alguna baixa maternal perquè una persona que haja estat de pràctiques ara faça un contracte de substitució”.

Cada empresa és un món, i les experiències dels alumnes en elles són úniques. Acceptar als becaris suposa un “esforç” per als treballadors, com explica el director del Valencia Plaza, ja que suposa utilitzar les hores de treball per a ensenyar-los i ajudar-los en el treball que se’ls demana. Alfonso compta així com aprenen els estudiants que fan les seues pràctiques a Valencia Plaza.

La remuneració de les pràctiques és un tema cada vegada més ressonat en tot el país. En el cas de la Universitat de València, no s’exigeix a les empreses amb conveni de pràctiques una remuneració econòmica, però cada vegada més estudiants ho tenen en compte. Alfonso afirma que les pràctiques a València Plaza són remunerades “per una qüestió de justícia pel compromís dels becaris, a més de pèl treball que fan”.

Com es complementa la visió de les empreses amb la universitària? El centre educatiu, en aquests casos, és la principal entitat que crea els convenis amb les empreses per a oferir aquestes oportunitats a l’estudiantat, passant posteriorment a ser simples observadors que solament intervenen en cas de necessitat per part de l’alumne. Segons Bordería, el conflicte de les universitats sorgeix quan són les empreses les que volen fer aquesta selecció als alumnes, o quan és l’alumnat el que busca la remuneració sobre l’experiència que pot oferir-li aquesta oportunitat.

Per molt que la universitat no intervinga de forma tan continuada en les pràctiques dels alumnes una vegada es realitzen, sí que existeix una intervenció per part de l’entitat si així ho necessita l’alumne. Quan existeix una incompatibilitat entre l’alumne i l’empresa, la universitat convida l’alumne a renunciar a les pràctiques i buscar una on no trobe tant de conflicte. Per a la universitat això no és una relació senzilla, ja que segons Bordería: “les empreses busquen una disponibilitat d’horaris, l’alumne ofereix una altra, i cal buscar com encaixen els uns i els altres”. Però també remarca que no sol ser l’habitual, pel fet que les empreses amb les quals la UV té conveni solen treballar des de fa molt temps amb ells i són conscients de les necessitats de l’alumnat.

Una altra cosa que preocupa els alumnes, i cada vegada més, és quan la incompatibilitat horària o de condicions prové de factors externs a ells com poden ser horaris de treball, classes, optatives, etc. És un problema cada vegada més comú, i en aquest cas les universitats recomanen als seus alumnes que parlen directament amb les empreses.

En les seues ofertes no solen especificar horaris concrets, simplement assenyalen: matí, tarda, cap de setmana o estiu; i per això, un acostament previ a l’elecció de les pràctiques per part de l’alumne a l’empresa és la principal solució que ofereix el coordinador de la Universitat de València: “Això soluciona molts problemes atés que l’alumne ja ha parlat amb l’empresa i l’empresa ja l’ha seleccionat prèviament i no existirà problemes d’horaris perquè ja ho han pactat”.

Per a això, l’autopracticum és una porta que s’obre perquè conflictes com aquests es vegen solucionats des del principi, permetent que siguen els alumnes els que ofereixen a la universitat les empreses, una vegada s’ha parlat prèviament amb elles i facilitant el procés de selecció i adjudicació.

Aquest nou mètode de selecció de pràctiques ha provocat una reducció de l’oferta d’empreses per part de la universitat i que aquestes busquen el seu objectiu principal: seleccionar als alumnes. “No és viable tècnicament atés que arribem a quart, 60 alumnes que volen fer pràctiques obligatòries, 30 o 40 que volen fer pràctiques optatives… El que no es pot fer és que un alumne en l’adjudicació trie una empresa i l’empresa no li vaig seleccionar, perquè això provocaria que hagués d’anar a buscar una altra empresa i seria un sistema inacabable”, explica el coordinador de pràctiques.

Les pràctiques, per part de les universitats, són un mecanisme fonamental per a la formació de l’alumnat. És un pas intermedi entre l’educació acadèmica que comencen en una aula i el món real al qual hauran d’enfrontar-se.

Becari, una paraula amb connotacions negatives

Quan es parla dels becaris el primer que se’ns en ve al cap són els estudiants que s’encarreguen de portar el café als seus companys de feina, però l’Acadèmia de la Llengua Valenciana els defineix com «un estudiant a qui se li ha concedit una beca», és a dir, un estudiant que rep una ajuda econòmica per a completar la seua formació acadèmica en un àmbit professional. És el que es coneix com un estudiant de pràctiques amb un contracte no laboral. Dit d’altra manera un becari no és el mateix que un treballador de l’empresa, sinó que és un estudiant que no ha acabat la seua formació i en diverses ocasions les pràctiques són el primer contacte amb el món laboral.

En un sistema on als estudiants als acabats de graduar se’ls exigeix experiència prèvia per a treballar tot i haver acabat els estudis, la figura del becari és qui representa la necessitat d’experiència. És a dir, és el pas entre els estudis i el món laboral, en el que durant un temps, l’estudiant aconsegueix un mínim d’experiència. Però en la pràctica és així?

Durant molts anys, el model que s’ha seguit ha sigut el de mestre-aprenent en el que l’artesà acceptava als seus alumnes per a treballar a partir dels seus inics en la professió. Hui, els aprenents són els que anomenem becaris, però amb una condició diferent: que arriben a les empreses amb com més experiència millor. Han deixat de ser les persones que entren a l’empresa sense experiència i que van a consolidar la teoria que han aprés. Un becari ja no és algú a qui ensenyar, sinó a qui pagar menys al mateix temps que s’encarrega dels treballs que ningú de la plantilla vol fer.

Un pas més: la cotització en la Seguretat Social

T’has preguntat alguna vegada quant val el teu treball com a becari? Des de gener de 2024, tots els estudiants en pràctiques cotitzen en la Seguretat Social. Aquesta nova mesura suposa un avanç per a reconéixer i valorar el període de pràctiques, però alhora, un debat.

Fins ara només existia l’obligació de donar d’alta als alumnes que feien pràctiques remunerades. Pel que aquells que no tenien cap remuneració en aquesta activitat, no arribaven a cotitzar aquest temps en el qual treballaven amb les empreses. I ara què? Cada dia de pràctiques formatives no remunerades serà considerat com 1,61 dies cotitzats.

Això vol dir que les carreres de cotitzacions comencen abans, des del moment en el qual existeix un període de pràctiques formatives. Amb la nova mesura ja no sols es dona valor a l’estudiant en pràctiques, sinó que es reconeix aquest temps com cotitzat a l’efecte de les futures pensions de jubilació. Óscar Requena, professor adjunt de dret laboral de la Universitat de València, explica que: «Cada vegada les persones entrem més tard al mercat laboral i, per tant, és important que a poc a poc a través d’aquestes mesures per exemple. Amb les pràctiques aquestes persones, almenys apareguen sistema de seguretat social i vagen acumulant els seus períodes».

No obstant això, «l’acció protectora serà la corresponent al règim de Seguretat Social aplicable, amb l’exclusió de la protecció per desocupació», afig Requena. És a dir, aquesta cotització no es registrarà en el moment en què el becari es trobe en estat de desocupació i que, per tant, no els servirà per a poder accedir a l’atur o a la prestació corresponent per estar sense ocupació.

Respecte als estudiants que ja estaven en posició de becaris, el ministeri explica que existeix la possibilitat de “subscriure un conveni especial” que faça possible aquesta cotització en la Seguretat Social per als estudiants que estàn en pràctiques “no laborals i acadèmiques realitzades abans de l’entrada en vigor de la norma i amb un màxim de cinc anys”. Aquesta mesura encara està pendent de desenvolupar-se normativament a través d’una ordre ministerial.

“Quan sembla tocar la qüestió monetària sempre salten les alarmes”, explica Oscar Requena, professor de Dret laboral en la Universitat de València. Són les empreses privades i institucions públiques els qui haurien d’assumir el 5% restant de la cotització, ja que el 95% està bonificat per la Seguretat Social com s’estableix en el reial decret.

Però en molts casos, són els centres acadèmics els qui s’estan encarregant d’aquesta part de la cotització, perquè existeix l’excepció que seran els centres els qui l’assumesquen quan existisca un conveni o acord de cooperació.

Cal destacar que el cost que les universitats, en cas de no fer-se càrrec les entitats, no seria molt alt pel fet que la major part de la cotització es fa càrrec la Seguretat Social. El cost de les cotitzacions es preveu que estiga entre els 22.000€ i 60.000€ en algunes universitats del país com la Pompeu Fabra, segons han explicat les diferents universitats al diari El País. En el cas de la Universitat de València, aquestes dades no ens les han pogut facilitar.

Una qüestió pendent: la remuneració

• Lloguer per habitació: 300€ al mes
• Despeses comunes: 40€ al mes
• Compra del mes: 80€ al mes
• Transport: 40€ al mes

Un total de 460€ al mes necessita Gaia per a fer front als costos bàsics per a viure a València. Aquests costos els assumeix la seua família, ja que ella està acabant la carrera i té pràctiques, el TFG i una assignatura pel que no té temps per a treballar i així, poder assumir les despeses. En l’empresa en la qual està realitzant les pràctiques, aquestes no són remunerades.

A pesar que en la Universitat Politècnica de València, les pràctiques en empresa ja han de ser obligatòriament remunerades, constant en la borsa econòmica un mínim de 4,30€ l’hora. Això no és el més comú, perquè en la Universitat de València o en la Universitat d’Alacant, no existeix obligatorietat de remunerar les pràctiques, encara que sí que poden donar-se si l’empresa està d’acord amb això.

En aquest cas, Paula Picher està cursant l’últim any del grau de Periodisme en la Universitat de València i realitzant pràctiques remunerades en La Ser. Aquesta condició tan diversa segons la universitat en la qual estigues matriculat, continua sent un punt de debat entre els joves i les universitats. Els becaris defensen que per complir les mateixes funcions que un treballador de l’empresa haurien de ser remunerats com ho són els altres. És un avantatge per al becari que les seves pràctiques siguen remunerades? De quin mode pot afectar el seu treball?

La compensació econòmica és una qüestió complexa, ja que com explica l’expert en dret laboral resulta difícil diferenciar entre “una simple compensació de despeses del que realment és un salari”. D’aquesta manera, el nou Estatut del Becari presentat pel Ministeri de Treball recull que s’hauria d’obligar les empreses o institucions a pagar-los una compensació econòmica als estudiants en pràctiques, és a dir, un suport per a costejar els costos de desplaçament, allotjament o manutenció. Cal tenir en compte que la principal raó per la qual es realitzen els períodes de pràctiques és per l’aprenentatge de l’estudiant i no tant un benefici econòmic.

De fet, l’expert en Dret laboral, afirma que quan l’empresa desitja abonar una quantitat més enllà de la compensació de despeses pot ser “sospitós” perquè potser ja busquen lucrar-se i no tant valorar el procés d’aprenentatge de l’estudiant. Així i tot, no es pot afirmar de manera rotunda, ja que hi ha empreses que com a manera d’agraïment abonen als becaris una mica més del que es preveu. Bordería afirma que la remuneració és un tema que ell porta plantejant des de fa molts anys, però que encara no s’ha resolt en la universitat.

Però la qüestió de la remuneració va més enllà, com explica Bordería, ja que hi ha casos en el qual les empreses ja no és que reconeguen les pràctiques amb una compensació econòmica, sinó que exigeixen als estudiants a portar el seu propi material. En aquestes situacions, com és el cas del diari El Confidencial, el coordinador va haver d’acabar excloent a l’empresa.

A més de la remuneració, aquest nou estatut recull moltes altres mesures claus per als alumnes que per a completar la seua formació hauran de realitzar pràctiques sense sofrir situacions d’abusos. Una de les qüestions que més ha sorprés és l’eliminació de les pràctiques extracurriculars, ja que com explica Oscar Requena són en aquestes les que més “mala fama” tenen quant a fraus i aprofitament de l’estudiantat.

Aquests estudiants tindran els mateixos drets que els empleats de l’empresa respecte a les vacances, les zones i hores de descans, els serveis de restauració, etc. i tots els avantatges que puguen obtenir per ser “treballadors”, així com els deures. A més, les empreses rebran una bonificació del 95% de la quota de contingències comunes a la Seguretat Social.

Així mateix, tant les empreses com els tutors d’aquestes pràctiques veuran limitats el nombre de becaris que podran tenir: les primeres no deuran de superar el 20% del total de la plantilla i tindran almenys dos becaris independentment del nombre total d’empleats, i els segons no superaran un màxim de 5 estudiants en formació o tres en empreses de menys de 30 treballadors.

Molts d’aquests aspectes que es tracten en el nou Estatut del Becari no es contemplaven en l’anterior normativa reguladora de les pràctiques acadèmiques: el Reial decret 592/2014; com les restriccions en les tutories, els drets similars als empleats dels becaris, les subvencions a les empreses o l’alta en la Seguretat Social.

Sí que es tenien en compte l’existència de les pràctiques extracurriculars com “aquelles que els estudiants podran realitzar amb caràcter voluntari durant el seu període de formació i que, fins i tot tenint els mateixos fins que les pràctiques curriculars, no formen part del corresponent Pla d’Estudis”. O el suport econòmic de les empreses als estudiants tenint aquests drets a “percebre, en els casos en què així s’estipuli, l’aportació econòmica de l’entitat col·laboradora, en concepte de bossa o ajuda a l’estudi”.

Són les pràctiques una explotació laboral? O un aprenentatge?

Alicia té clar que sí. Ella, amb tan sols 21 anys, ha hagut d’abandonar un període de pràctiques “per salut mental”. Després de cursar tres anys de carrera i estar estudiant l’últim curs, va decidir fer pràctiques en un periòdic digital del qual no vol que transcendesca el nom. La il·lusió i motivació d’una estudiant que per primera vegada trepitja una redacció va durar poc: “em va tocar un cap estricte, pretenia que sabés coses que jo no podia saber sense preguntar-li”.

Des que va entrar, Alicia se sentia còmoda en la redacció: “diversos companys de classe treballaven aquí, jo els preguntava i m’ajudaven”. Però va arribar un moment que va resultar ser un punt d’inflexió en les seues pràctiques. Li manaven moltes tasques, algunes de les quals no sabia com fer-les, “estava de pràctiques”.

Finalment, Alicia va canviar el seu lloc de pràctiques. Va arribar a un altre mitjà de comunicació, d’un suport diferent, que l’atreia i motivava més: “Allí els companys eren més pròxims, em sentia més còmoda”. Assegura que encara continua tenint “una mica de por” al fet que el viscut amb el seu anterior cap es puga tornar a repetir.

Això no és el més habitual, però tampoc és un cas aïllat. Bordería afirma que “són casos excepcionals” els d’estudiants joves que arriben a una empresa amb il·lusió i motivació desbordants, i acaben comptant els dies per a “desaparéixer” d’aquests llocs on anaven a començar les seues carreres professionals.

Si es dona algun problema entre estudiant i empresa, quin és el protocol d’actuació? El coordinador de pràctiques està en contacte constant amb estudiants i empreses, per la qual cosa tractaria de mediar en el problema, conéixer què ha ocorregut i tractar de solucionar-lo.

Es pot prevenir aquesta situació d’alguna forma? Per exemple, la remuneració de les pràctiques és un mecanisme clar per a frenar aquesta creença d’“explotació”. Per a Alfonso “és una manera d’establir uns compromisos laborals”, és a dir, l’estudiant rep una compensació econòmica pel seu treball, per la qual cosa està indirectament obligat a realitzar-lo bé. A més, afegeix, “evidentment es tracta també de reconéixer el treball que fan”.

Però no és tan senzill. Els costos econòmics per a tenir una persona en pràctiques no són petits, i moltes empreses no volen fer-se càrrec d’ells, bé sigui per inviabilitat econòmica o qualsevol altra qüestió particular, per la qual cosa l’oferta d’aquesta mena de pràctiques en empreses consolidades que fa anys que les ofereixen, es redueix.