L’artista valenciana reivindica un camí creatiu sense pressa ni expectatives imposades

Després de la dissolució de Maluks, Marina (La Xica) va apostar per un projecte en solitari que no respon a una estratègia de carrera, sinó a una necessitat vital. L’artista emergent valenciana parla del seu procés creatiu, de les dificultats estructurals del sector musical i de com és obrir-se pas en una indústria que continua sent poc accessible per a les noves veus.

Continuar creant

El final de Maluks va suposar un punt d’inflexió personal i artístic. Després de cinc anys de trajectòria col·lectiva, La Xica tenia clar que no volia allunyar-se de la música. Continuar creant no era una decisió opcional, sinó una necessitat. “No hi havia cap altra alternativa en el meu cap”, afirma. A partir d’aquell moment va començar a donar forma a un projecte en solitari. Aquest li ha permés aprofundir en un univers més íntim, tant a nivell sonor com líric, amb cançons que no encaixaven dins del projecte anterior.

Tot i haver crescut escoltant música valenciana, l’artista explica que la seua proposta no respon directament a les tendències actuals del panorama musical. El projecte naix d’una voluntat d’expressió personal i d’una recerca pròpia. “He fet una cosa molt meua”, assegura, encara que reconeix sentir una gran admiració per artistes com Sandra Monfort.

Aquest nou camí també li ha permés treballar amb més autonomia i prendre decisions creatives sense filtres externs. La Xica entén el seu projecte com un espai d’experimentació, on pot explorar sons, lletres i formes de comunicar-se amb el públic.

Un camí difícil

Més enllà de la creació artística, Marina posa el focus en les dificultats estructurals que afronten els projectes emergents. Professionalitzar-se dins de la indústria musical continua sent una cursa d’obstacles, especialment quan es tracta d’accedir a oficines de management i booking. Segons explica, moltes empreses aposten únicament per projectes que ja tenen un cert recorregut, fet que deixa fora aquells que tot just comencen.

A aquesta situació s’hi suma una desigualtat de gènere que, segons l’artista, encara és present dins del sector. Els projectes liderats per dones parteixen sovint d’una posició de desconfiança inicial i han de demostrar molt més per generar credibilitat. Tot i reconéixer que la seua trajectòria li ha permés comptar amb una xarxa de contactes, La Xica ho admet. Això no és habitual en els artistes emergents.

Malgrat aquest context advers, l’artista aposta per avançar sense pressa i amb una mirada a llarg termini. És conscient que els circuits estan molt tancats i que obrir-se pas és complicat, però rebutja la pressió de la immediatesa i de l’èxit ràpid. La seua motivació continua sent la música, el procés creatiu i la possibilitat de créixer com a artista. Tot això, sense perdre de vista el sentit inicial que la va portar a començar aquest projecte.