La cadena va presentar a la Universitat de València un projecte centrat en l’actualitat, la verificació i la independència publicitària, i va reconéixer que no tindrà delegacions territorials d’entrada. La Séptima vol fer-se un lloc en el panorama audiovisual espanyol amb una proposta que combina informació en directe, anàlisi i una línia editorial progressista. Defensant un model que busca diferenciar-se de les cadenes generalistes amb continguts actualitzats i rigor periodístic.
El projecte aspira que l’audiència puga accedir en l’actualitat sense dependre d’horaris fixos. La lluita contra la desinformació serà un altre eix de la cadena. Els promotors van anunciar que comptaran amb especialistes per a analitzar campanyes coordinades i estratègies de manipulació, a més d’acords de verificació. Volen distingir entre una notícia falsa i una operació que, sense recórrer necessàriament a mentides concretes, presenta els fets de manera interessada per a condicionar la percepció pública.
En aquest context, van defensar que el periodisme ha de prevaldre de manera absoluta sobre els interessos partidistes o les afinitats ideològiques. Els representants van insistir que la informació no pot seleccionar-se ni amagar-se segons beneficie o perjudique una opció política afí. Javier Ruiz va subratllar el compromís ferm de fer periodisme i no propaganda, rebutjant la pràctica de silenciar fets incòmodes simplement perquè no encaixen amb la seua línia editorial. La promesa fonamental de la cadena és relatar l’actualitat amb totes les seues arestes, garantint que el rigor de la notícia se situe permanentment per damunt de qualsevol trinxera mediàtica.
La presentació també va estar marcada pels problemes judicials de la iniciativa. Els responsables van assegurar que han rebut tres recursos contenciosos administratius relacionats amb la llicència televisiva, interposats, segons el seu relat, per Vox, Okdiario i un advocat vinculat a totes dues parts. La direcció sosté que aquestes actuacions volen obstaculitzar el naixement del canal i manté la intenció de començar les emissions malgrat els problemes.
L’expansió territorial és un altre repte. Els responsables van reconéixer que no tindran inicialment delegacions pròpies en ciutats com València o Barcelona, per les limitacions de capacitat del projecte en els inicis. Tanmateix, confien en un creixement ràpid que els permeta obrir seu pròximament. Com a alternativa immediata, van prometre comptar amb periodistes desplaçats per a cobrir els esdeveniments principals fora de Madrid.
La cadena també va qüestionar els debats que presenten com a equivalents posicions avalades per proves i afirmacions sense fonament. Els representants defensaren que la pluralitat no consisteix a concedir la mateixa credibilitat a totes les intervencions, sinó a reunir veus diverses, expertes i capaces d’argumentar amb respecte. Per això, van rebutjar les tertúlies basades en la confrontació permanent i van reivindicar converses centrades en informació contrastada.
Un accionariat contra el duopoli televisiu
Aquesta posició no implica, segons van explicar, excloure automàticament les veus conservadores. La proposta és incorporar perspectives diferents sempre que hi haja voluntat de diàleg i respecte als drets fonamentals. La direcció vol combatre així la falsa equidistància sense convertir les taules d’anàlisi en espais tancats a qui discrepe de la seua orientació editorial.
Un altre objectiu declarat és trencar el duopoli publicitari d’Atresmedia i Mediaset. Durant la presentació, els responsables van atribuir als dos grups el control del 85% del mercat publicitari televisiu espanyol. La cadena vol introduir competència en un sector que considera massa concentrat i ha defensat que els anunciants no determinaran la seua línia informativa.
La independència editorial, però, haurà de demostrar-se en la pràctica. Els representants van assegurar que la prioritat serà l’audiència, no les empreses que financen els espais comercials. El model planteja una qüestió central: com mantindre l’autonomia en una televisió privada que necessita ingressos per a sostindre una programació diària i competir amb operadors consolidats.
L’estructura empresarial també ha canviat abans de l’estrena. Segons informacions publicades el setembre de 2026, els socis inicials Diego Prieto i Federico Cervera van eixir de l’accionariat, mentre que José Miguel Contreras es va incorporar al capital i va assumir responsabilitats executives. El repartiment comunicat situa Andrés Varela Entrecanales i l’empresari argentí José Luis Manzano amb un 45% cadascun, i Contreras amb el 10% restant.
Manzano, amb interessos en el sector audiovisual llatinoamericà, i Varela concentren el 90% de la propietat. Contreras, impulsor del projecte, també participa en el capital. La reorganització mostra que la iniciativa depén d’un grup reduït d’inversors, però no determina quines decisions editorials prendran ni com es resoldran possibles discrepàncies entre la propietat i la direcció periodística.
La confiança que el progressisme mantindrà el seu espai i atraurà espectadors és, per tant, una aposta empresarial, no una garantia d’èxit. La trajectòria dels promotors i el compromís públic amb la independència ajuden a entendre el projecte, però no n’asseguren la viabilitat. L’audiència, els ingressos publicitaris i la capacitat de complir les promeses informatives seran decisius per a comprovar si La Séptima aconsegueix consolidar-se.