Una lectura alternativa: què llegeixen els joves hui en dia?

Sembla que els joves de hui en dia han anat recuperant l’oblidat hàbit de lectura “xafat” per l’onada de les noves tecnologies i han començat a redescobrir-ho com a via d’evasió, reflexió i connexió emocional.

Lourdes té 21 anys, és de Relleu, un poble de la Marina Baixa, i actualment viu en un pis d’estudiants a València mentre cursa els seus estudis universitaris. Sovint, els joves abandonen la lectura per disposar de poc poder adquisitiu. Per a combatir aquesta situació, han sorgit diverses iniciatives de llibreries de segona mà que ofereixen lectures a preus molt reduïts.

A més, algunes d’aquestes es troben vinculades a projectes solidaris com ara la llibreria solidària AIDA Books&More. El seu programa de sensibilització posa a la venda llibres donats, a preus molt econòmics, per donar suport destinant els beneficis recollits als projectes de cooperació de l’ONG AIDA, Ajuda, Intercanvi i Desenvolupament. 

En aquest context, en què el pressupost sol ser limitat, Lourdes ha trobat en AIDA Books&More una alternativa ideal per continuar cultivant la seua afició per la lectura i no recórrer a grans botigues com Fnac o Corte Inglés. L’associació va fundar-se l’any 2009 al municipi de Segòvia. A poc a poc, va començar a expandir-se i en l’actualitat, compta amb centres solidaris dispersats per les ciutats de València, Madrid, Jerez de la Frontera, Barcelona, Castelló, Santander, Vigo, Albacete, Saragossa, Oviedo, Gijón i Vitoria. Tots els centres es troben gestionats per un equip de voluntaris. A part d’estar composta per entitats físiques, també brinda l’oportunitat de poder visitar la seua llibreria en línia. L’avantatge principal d’aquesta és poder comprar llibres des de qualsevol punt de la península. 

La jove explica que visita aquesta llibreria de segona mà aproximadament cada dos mesos i mig, i aprofita per a fer una nova compra quan ja ha acabat els llibres adquirits anteriorment. L’última visita la va fer al març, i ja té pensat tornar a finals de curs. El que més destaca de l’espai és la seua accessibilitat econòmica: “La cosa bona d’aquesta llibreria és que tenen ofertes al magatzem: dos llibres per un euro. L’última vegada em vaig emportar sis llibres per només tres euros”, ens conta Lourdes Garcia.

En cas que no hi haja promocions, els preus continuen sent molt assequibles. Segons Lourdes, els llibres de literatura general solen costar entre dos i tres euros. “Normalment, m’emporte tres o quatre llibres cada vegada i quan me’ls acabe, torne. Això fa que, més o menys, em gaste entre tres i quatre euros cada visita”, explica. Una xifra molt assumible per a qui viu de forma independent i amb un pressupost ajustat. Cal tindre en compte que el preu dels llibres nous pot oscil·lar entre els 15 i 25 euros a les llibreries o grans magatzems.

Seguidament, entre les últimes adquisicions destaca Rèquiem por un campesino español, de Ramón J. Senser, que la va sorprendre gratament: “És molt curtet, me’l vaig llegir en tres hores durant un viatge en tren. Conta la vida i mort d’un camperol i les circumstàncies que porten a aquesta mort. No és cap spoiler, perquè això ja es diu des del principi.” Va pagar només 50 cèntims per aquest llibre gràcies a una de les ofertes.

També destaca Aloma, de Mercè Rodoreda. “Al principi no m’enganxava, però al final li trobes l’essència que també té La plaça del Diamant, i em va acabar agradant molt.” Un altre títol comprat per només 50 cèntims. Una altra lectura recent ha estat El alquimista, de Paulo Coelho, un llibre que valora per la seua senzillesa i serenitat: “Potser no és per a tot el món, però a mi em transmet calma i el final no me l’esperava.” Aquest va costar només dos euros.

A més del preu, Lourdes destaca un altre aspecte encantador dels llibres de segona mà: el seu caràcter únic. “Estan vellets, però això també té el seu encant. A voltes et trobes anotacions, marca pàgines (ens mostra un calendari xicotet del 1990 que hi havia a l’interior d’un llibre), i fins i tot, en un llibre, hi havia un bitllet del tramvia de 1980.”

Els clients poden comprar, donar llibres i al mateix temps, ser partícips dels tallers i activitats proposades pel col·lectiu solidari. Els visitants poden conéixer als components del col·lectiu i informar-se sobre les tasques, els valors i les aspiracions amb les quals va nàixer la botiga. La seua experiència posa en relleu que llibreries com AIDA Books&More poden convertir-se en una opció atractiva per a joves lectors que volen continuar llegint de manera assequible, tot contribuint a un projecte social i sostenible.

Llegir en digital: eBooks i plataformes gratuïtes

Molts joves no es poden permetre comprar llibres cada vegada que els apeteix perquè resulten molt cars. Com que no treballen i no tenen guanys al llarg de l’any depenen dels recursos dels seus pares per a saciar el seu instint lector. No obstant això, hi ha altres opcions com els llibres electrònics o Kindle que ofereixen els mateixos textos a un preu molt més rebaixat. Aquesta no és l’opció preferida per la majoria, però acaba tenint avantatges per al lector. Per exemple, no ocupa espai en les prestatgeries i no se’ls ha de llevar la pols.

A més a més, hi ha altres opcions com les webs de lectura en línia i n’hi ha algunes que són completament gratuïtes com aquestes: en primer lloc, es troba Openlibrary és una iniciativa d’Internet Archive. És un catàleg de biblioteca oberta i editable orientada a tindre una pàgina web per cada llibre que s’ha publicat al món. Per poder accedir al contingut sols has de registrar-te i crear una contrasenya. Seguidament, Wikisource és una biblioteca de textos que són de domini públic o tenen llicència lliure. També, està disponible en molts idiomes. Finalment, es troba Booknet, que ofereix més de 40.000 llibres en línia per a gaudir de la lectura. 

No obstant això, sempre quedaran les biblioteques físiques. En València hi ha al voltant d’una quarantena de biblioteques municipals on gaudir de la lectura i descobrir nous llibres. En aquest ambient és molt fàcil desplaçar-se a mons màgics que t’enganxen dins de les seues històries. Algunes de les biblioteques destacades són la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, situada al monestir de San Miquel de Reis o la Biblioteca de Pilar Faus.

Des de Som Babel, vos recomanem visitar les biblioteques universitàries per gaudir d’una experiència lectora. Entre les més destacades es troben la biblioteca de magisteri «Maria Moliner» i la biblioteca del centre cultural de la Nau, on es realitzen nombroses exposicions i activitats per a acudir amb amics o família.

Els gèneres literaris preferits pels joves

Hi ha moltíssims mons narratius on aprendre i divertir-se. Ara bé, quins són els gèneres literaris que més es consumeixen entre els joves? Segons dades de l’editorial ExLibric els gèneres més llegits són el romanç, els clàssics, la fantasia, la poesia, el terror i la novel·la policíaca. Aquesta diversitat de gustos mostra l’amplitud d’interessos i emocions que els joves busquen explorar a través de la lectura. 

A més a més, molts dels seus gustos poden estar influenciats per les xarxes socials. Plataformes com TikTok, amb els booktok i YouTube amb els booktubers tenen un paper clau en la difusió de lectures populars. També, cal destacar l’impacte de Wattpad, una plataforma on no sols els joves poden llegir, sinó que escriuen i comparteixen les seues pròpies històries. 

En definitiva, els gèneres literaris preferits pels joves responen a les seues necessitats d’identificar-se amb personatges que entenen el mateix pel qual estan passant ells. Les noves tecnologies han transformat les maneres de consumir literatura, però l’interés de les noves generacions per la lectura és evident. 

La veu dels joves: què diuen ells sobre la lectura?

Des de Som Babel hem volgut acostar-nos a les pràctiques lectores de la generació Z per comprovar si realment es manté aquell tòpic tan estés que diu que el jovent ja no llig. Per això, hem enquestat 44 joves d’entre 19 i 27 anys, la majoria d’ells estudiants universitaris de la Universitat d’Alacant, la Universitat de València, la Politècnica de València, així com alumnes de cicles formatius superiors i màsters. L’objectiu era clar: observar les seues tendències lectores i treure conclusions sobre l’estat actual de la lectura entre els joves. Els resultats de l’enquesta ens donen motius per a l’esperança, ja que 33 dels enquestats afirmen llegir més enllà del que exigeixen els estudis, enfront d’11 que reconeixen no fer-ho. Aquestes dades mostren que, tot i els estímuls digitals constants, la lectura no ha desaparegut de les seues rutines.

Ara bé, llegir fora de l’àmbit acadèmic no sempre implica que hi haja un hàbit lector consolidat. Quan preguntem sobre la quantitat de llibres llegits durant el 2024, veiem que 21 joves han llegit menys de cinc llibres, 16 n’han llegit entre cinc i deu, i només 7 en llegeixen més de deu a l’any. Açò ens dona una idea clara: tot i que l’interés en la lectura no ha desaparegut, el temps dedicat a la lectura és relativament escàs.

Una altra pregunta clau fa referència a la freqüència lectora actual. En aquest punt, 19 dels enquestats reconeixen no tindre un hàbit lector regular. En canvi, 6 persones afirmen llegir diverses vegades al mes, 7 llegeixen una o dues vegades per setmana i 12 afirmen llegir més de dues vegades per setmana. Per tant, malgrat que hi ha un percentatge notable de joves amb certa regularitat lectora, la majoria no tenen consolidat aquest hàbit. La lectura està present, però no és encara una activitat estable o sistemàtica en la vida quotidiana de molts joves.

En relació als formats preferits, es confirma que el paper continua guanyant la partida. 34 joves prefereixen llegir en format físic, mentre que només 10 ho fan a través d’e-books. Aquesta fidelitat al llibre de paper, amb la seua textura i olor, sembla resistir l’auge del digital. Tanmateix, a l’hora d’aconseguir llibres, sí que trobem una certa diversitat i menys inclinació pel model tradicional. 14 joves compren les seues lectures en grans superfícies com Amazon, Fnac o El Corte Inglés. 11 prefereixen les llibreries xicotetes, apostant per un model més local i proper. També destaquen altres opcions com les llibreries de segona mà i les biblioteques, escollides per 9 persones. A més, 10 enquestats declaren obtindre els llibres a través de préstecs entre amics o familiars. És a dir, la generació Z combina opcions clàssiques amb pràctiques més sostenibles i col·laboratives.

Pel que fa als gustos literaris, els resultats mostren una clara predilecció per dos gèneres: el misteri i les novel·les romàntiques, que lideren el rànquing amb una diferència significativa. A molta més distància, trobem les novel·les bèl·liques i els clàssics, que continuen despertant interés, tot i que en un grau més baix. Aquestes preferències evidencien una aposta per lectures que enganxen i emocionen, que mantenen el suspens o que connecten amb les emocions, dos motors potents per a la lectura entre els més joves.

En definitiva, els resultats de l’enquesta ens conviden a matisar el tòpic que diu que els joves no lligen. Però, en realitat, sí que ho fan, i molt més del que sovint es diu. Ara bé, queda clar que el repte està a fomentar un hàbit lector més sòlid i constant. Entendre quins formats, canals i gèneres prefereixen pot ser clau per a connectar amb les seues necessitats i oferir-los propostes lectores atractives. Des de Som Babel, continuarem observant aquestes tendències amb curiositat i compromís, perquè creiem que la lectura continua tenint molt a dir… també entre els joves.

«El mòbil ens enganxa i ens fa perdre la vida»

Segons Víctor Querol Monserrate, secretari de la biblioteca municipal de Vinaròs, els gèneres que predominen entre les prestatgeries més ateses pels joves són la novel·la infantil i juvenil. Pel que fa al servei de préstec, “hi ha bastants xiquets que s’emporten llibres a casa, però tot depén de si els han acostumat de xicotets”. L’ambient que envolta a l’infant durant el seu creixement és un factor clau que pot arribar a determinar el seu amor cap a la lectura o bé, en el cas contrari, la seua absència. La zona infantil del centre bibliotecari, destinada a nens de 0 a 5 anys, sol ser freqüentada quasi cada dia per les famílies, comparteix el membre de la institució. 

L’edifici de la biblioteca pren iniciatives que incentiven l’impuls del públic lector: “Fem visites escolars de tant en tant per als xiquets de 5, 6 anys o per a aquells que ja han començat el primer curs. Els expliquem les instal·lacions i els serveis que ofereix el centre i a més, els compartim un formulari perquè qui ho desitge puga fer-se el carnet de soci”. Al mateix temps, la biblioteca de Vinaròs també ofereix el seu edifici per a diverses activitats. El saló d’actes es transforma en un espai de presentacions literàries i un fil conductor de tertúlies en les quals s’intercanvien visions i opinions sobre la història escollida.

L’interés dels joves i els adolescents també es veu deteriorat per les lectures obligatòries dels centres educatius. Aquesta imposició pot desenvolupar sentiments de desmotivació entre els alumnes. «El móbil ens enganxa i ens fa perdre la vida», manifesta el bibliotecari. Des de la seva perspectiva, les persones disposen cada vegada de menys temps i ganes per a llegir en paper i, per tant, en moltes ocasions s’aprecia una tendència preferible cap al format digital.

«Jo necessito el tacte, l’olor, tot», confessa descartant una hipotètica desaparició del llibre físic. «Però és veritat que abans, si volies consultar una informació necessitaves un llibre; en canvi, en el context actual, si disposes d’un mòbil ho tens tot a l’abast». Per últim, Víctor considera que a pesar dels canvis que han irromput en l’hàbit del lector tradicional, «la qüestió segueix sent llegir. Tot i que la gent es decante pel format electrònic, és lectura».