Un 57% dels joves han patit ciberviolència l’últim any a Espanya

El Centre Reina Sofia de Fad Juventut ha presentat una investigació anomenada «Código 505. Un estudio sobre las ciberviolencias entre la juventud española» i que està finançada pel Ministeri de Juventut i Infància del Govern espanyol. Durant el període d’entrevistes s’ha contactat amb 1500 joves d’entre 15 i 29 anys els primers mesos de l’any amb un marge d’error d’un ± 2,53%.

La ciberviolència està molt present entre els joves. Segons l’estudi un 69% dels joves d’entre 15 i 19 anys l’han patida alguna vegada, unes dades que entre les persones d’una franja més alta (entre 20 i 24 anys) baixa fins el 54% de la mostra. A més, en dades generals un 9% ha patit ciberassetjament molt greu. De les persones que han patit violència digital, un 28% l’ha patida directament per persones del seu entorn. Una xifra que puja fins el 37% en els més joves de la mostra.

L’stalking és la pràctica més comuna de ciberviolència entre els joves. Açò és la vigilància i revisió constant i insistent de l’activitat digital (sobretot en xarxes socials) d’una altra persona. Ho patixen un 23% de les persones joves. En cas que es tinga constància que açò es relacione amb el control entre les parelles la xifra augmenta fins un 46%. Malgrat tot, esta pràctica és mal vista per un 34% dels joves, i un 21% veu correcte pressionar la parella per a que deixe de parlar amb alguna persona per xarxes. Pel que fa a la difusió de les imatges íntimes és la preocupació més destacada pels enquestats, un 42% l’han seleccionada com a la principal. Tot plegat, un 3% ha sigut víctima d’un cas com este. Estes pràctiques són condemnades i qualificades com a «molt roïns» per un 93%.

Les xarxes socials en el punt de mira

L’estudi també analitza la ciberviolència a les xarxes socials. Es conclou que un 26% ha sigut víctima de discursos d’odi i un 33% veu de forma molt a sovint discursos hostils contra l’aspecte físic de les persones. Malgrat tot, sols un 16% de les víctimes de qualsevol tipus de ciberassetjament ha buscat suport en persones de confiança. I un 6% va usar eines d’Intel·ligència Artificial per buscar suport. D’altra banda, un 10% de les xiques s’ha autolesionat o ha pensat en fer-ho. Pel que fa a les conseqüències, les xiques també són les que més patixen. Ja que, un 25% d’elles va entrar en apatia (10 punts més que els xics) i un 21% va deixar de publicar continguts a les xarxes socials.

Seguidament, un 26% ha confessat haver exercit violència digital el darrer any. Este fet multiplica per 3,7 les possibilitats de patir-la. Pel que fa als culpables, els joves ho tenen molt clar. Un 41% responsabilitza principalment als agressors de que estos fets passen i un 38% a les plataformes online. A més, hi ha consens per a que s’habiliten canals de denúncia a les xarxes, ja que un 84% està a favor de fer-ho.